La Xarxa d'Educació en Comunicació. Trobada 2006

ELS RELATS DE FICCIÓ,
RECLAM D’AUDIÈNCIA A LA TELEVISIÓ

TROBADA 2006

Carme Torrelles

Entenem l’Educació en Comunicació Audiovisual (ECA) com el compromís conscient i responsable de l’anàlisi i valoració crítiques en els camps de l’emoció, els valors, la imatge, el guió, el so, les vies interdisciplinàries, l’estructura, els temes i els personatges. L’ECA es troba immersa en el currículum i aquest fa de mediador entre els alumnes, el professorat, les àrees, el context cultural, les pròpies creacions audiovisuals, els referents multiculturals i les noves tecnologies que hi participen. S’ha d’entendre com un tot de la realitat a l’aula per tornar a entendre directament la pròpia realitat, una nova didàctica i una nova pedagogia. L’exposició clàssica de molts continguts ja ha quedat obsoleta.

Cal destacar que no interessa tant la creació perfecta per part dels alumnes com la realització i creativitat per a l’anàlisi en els camps esmentats pel tal de capacitar-los i il·lusionar-los perquè facin una anàlisi crítica constructiva.

L’activitat que ara presentaré planteja el següent: a través d' uns quants fragments de relats de ficció que els alumnes han escollit (extrets de sèries com Pasión de gavilanes, Ventdelplà i El cor de la ciutat; de pel·lícules com Excàlibur; i de documentals), caldrà valorar, analitzar i criticar els llenguatges i missatges transmesos a la pantalla a través de les relacions:

a) Imatge-llenguatge-missatge.
b) Llengua-imatge-so (efectes de so, música, silencis)
c) Emocions-valors-llenguatge interdisciplinar.

Aquestes són, al meu entendre, les eines necessàries que capaciten els alumnes per convertir-se en usuaris crítics (i creatius) dels muntatges televisius, sobretot si ells mateixos també descobreixen el plaer de crear els seus propis films, dits “culebrots”, o documentals i d’analitzar-los posteriorment, relacionant l’experiència, a una escala més àmplia i superior, amb la tasca que suposa fer creacions i muntatges per la pantalla o la televisió.

Per això, l’alumnat ha de conèixer, saber analitzar i comprendre el valor de la imatge com a llenguatge suprasegmental que aporta missatges, valors, intencionalitats, emocions com a reclam d’audiència, i tot en un entorn cultural i/o multicultural interdisciplinari. També ha de ser capaç d’analitzar els gèneres televisius, sobretot els que hem escollit (relats de ficció i documentals), treballant, a més, el guió, els personatges, el so (llenguatge, efectes de so, música i silencis), el tema, el títol i la selecció d’imatges versemblants. Finalment, ha d’arribar a sensibilitzar-se davant del fet que sense imatge no hi ha argument, ni creació televisiva, ni història.