Les experiències que els ponents van explicar que porten a terme a l'aula per treballar l'Educació en Comunicació es distancien força del que prescriuen els currículums oficials, a fi i efecte de poder incloure altres continguts que creuen més útils i propers als adolescents, com per exemple l'atenció a la producció audiovisual i a l'anàlisi crítica. Aquesta actitud, però, sovint no és ben vista per alguns companys dels mateixos centres que prefereixen seguir de manera estricta el que marca el currículum, argument que donà peu altra vegada a reflexionar sobre la necessitat d'implementar un marc comú prescriptiu per a l'Educació en Comunicació.

D’altra banda, una de les experiències presentada manifestava la importància que tenia per al professorat de llur CEIP el fet que l'Educació en Comunicació s'hagués inclòs en el Projecte Educatiu de Centre. D'aquesta manera tots els esforços anaven dirigits a crear activitats interdisciplinaris que integraven l'Educació en Comunicació. Algunes de les aportacions dels assistents van subratllar la dificultat que suposa per a l’ESO treballar de forma coordinada des de diferents àrees, ja que encara tenim el coneixement fragmentat per àrees i manca una visió més àmplia del saber. 
El fet de pensar en quin ha de ser el perfil de la persona encarregada de portar a terme l'Educació en Comunicació a les escoles va descriure la figura de l'educomunicador/a o coordinador/a, que des d'AulaMèdia es reclama que estigui a tots els centres educatius. 

Els participants van denunciar la poca eficàcia que tenen els cursos de formació sobre Educació en Comunicació que l'Administració ofereix als mestres i professors. La causa és l'excessiva importància que es dóna a aspectes tècnics de l'ús de les màquines en detriment d'una formació que ensenyi a mirar críticament els missatges audiovisuals. En conseqüència, cal evitar reproduir aquests patrons amb l'alumnat, és a dir, només ensenyar el funcionament de l'ordinador o la càmera de fotos o vídeo. Tothom va coincidir en què cal trencar amb els referents rebuts per donar resposta a una nova situació educativa marcada per una successiva construcció d'identitats que rebem dels mitjans. Per tancar el debat obert sobre aquest punt, la majoria coincidí en què el desconeixement que alguns professionals de l'educació tenen davant de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) no ha de ser un impediment per treballar el llenguatge audiovisual a l'aula.

Com a conclusió final podem dir que tots participants del debat d'Organització i estratègies van posat damunt de la taula la urgència d'incorporar, definitivament ara,  l'Educació en Comunicació en el nou currículum que s'està redactant. La ciutadania té el dret a rebre una Educació en Comunicació que l'ajudi a comunicar-se de forma democràtica i lliure en la societat de la informació del segle XXI.

Alba Ambròs i Pallarès
Redactora d'AulaMèdia