És transcendental, d’altra banda, establir ponts entre el cinema i altres matèries educatives com ara la literatura, per tal d'aprofundir en un més gran coneixement dels llenguatges comunicatius. A més, el cinema a les aules es configura com un gran element dinamitzador i motivador per al conjunt de l'alumnat. 

Els participants van posar força èmfasi en la manca de material i d'informació existent sobre Educació en Cinema i en Comunicació, en general. Denunciaren, d’altra banda, que els impediments que es troben en diversos centres educatius per a portar a terme aprenentatges en comunicació responen a obstacles burocràtics de funcionament d'escoles i instituts i, per tant, es van preguntar si podem admetre que la dinàmica dels centres es posi al servei dels tics burocràtics i no al dels interessos de l'alumnat.

El cinema s'ha d'entendre com una forma de reflexió per a la vida, com un al·licient vital i artístic, com un espai d'aprenentatge. La integració a la l'aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s'han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa.

El cinema és un factor que afavoreix la reflexió, que sensibilitza, que utilitza com a matèria primera les emocions i que justament perquè és un relat hologràfic, amb acció, color, amb intriga, amb música, amb personatges, amb emocions; permet introduir-nos en un món virtual, viure el que viuen els personatges, patir amb ells, reflexionar sobre temes de la vida, prendre postures, formar-nos opinions davant d'una història de vida. El cinema és una escola de realitats: proposa, mostra, presenta, ens transporta a situacions i ens fa pensar.

Els mitjans de comunicació de masses —i el cinema n'és un dels principals— fomenten, transmeten, afermen o canvien determinats valors o contravalors. Per tant, es fa imprescindible dotar als joves, dotar a la ciutadania d'instruments d'anàlisi i de reflexió sobre la comunicació.

Cal contribuir amb arguments, però també amb exemples útils en el dia a dia, a fer que l'alumnat posseeixi una cultura crítica davant la comunicació, que vol dir posseir un coneixement del llenguatge i dels discursos comunicatius.

Ramon Breu
Coordinador de CinEscola