|
|
|
|||||
 |
EL
CINEMA COM A RECURS DIDÀCTIC
PER A LA CLASSE DE LITERATURA CATALANA I CASTELLANA |
|||||
|
|
|
|||||
| TROBADA 2006 |
Josep
Martínez Ollé
El cinema pot ser una bona eina que complementi la classe literatura catalana i castellana a l’ESO i Batxillerat si s’utilitza adequadament. En primer lloc, les pel·lícules ens poden ajudar a aproximar els clàssics als alumnes. En el cas d’obres literàries molt extenses com “La febre d’or” o “Don Quijote” les versions fílmiques (tant cinematogràfiques com televisives) poden oferir una idea de conjunt de l’obra literaria que doni pas a una lectura posterior, si no total, al menys fragmentària de l’original. La visió del film, però, mai pot substituir aquesta lectura, sinó que és un complement. Un exercici molt interessant és la comparació de la versió fílmica amb la versió literària per valorar el tipus d’adaptació. Un exemple podria l’anàlisi comparativa de les versions de “Solitud” i “Tristana” amb els textos literaris. L’adaptació d’obres de teatre ens pot permetre fins i tot la lectura a classe de l’obra original per poder veure les interrelacions entre el teatre i el cinema: “Actrius” i “La casa de Bernarda Alba”. En el cas del conte literari podem treballar les diferents maneres de transformar en pel·lícula diversos relats: “Dones” o “Emilia, parada y fonda”. No
podem oblidar la pròpiament dita literatura juvenil, que ens ofereix
exemples d’estudi amb “El zoo d’en Pitus” o “Manolito Gafotas”.
No
ens hem d’oblidar del treball transversal que podem fer dels films i que
ens permet estudiar no solament l’àrea de Llengua i Literatura,
sinó altres més, com Ciències Socials, Educació
Musical, Cultura Clàssica o Educació en Valors.
|
|||||
|
|
|
|||||
 |
|
|||||
|
|
|