EduCom
 
Educació i Televisió Local
Gavà televisió
Babarrum!
 
Josep A. Moreno [Periodista de Gavà TV]
L’any 2003, dins d’una reestructuració de la graella de la cadena, Gavà televisió decideix realitzar la seva primera incursió en els programes infantils. D’aquesta intenció neix Babarrum!, un espai infantil d’uns quinze minuts de durada adreçat a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, els que corresponen a l’educació primària, que s’emetia els caps de setmana, omplint també una franja de la graella que no havia tingut programes propis d’estrena.
Per a la realització d’aquest programa era bàsica i fonamental l’estreta col·laboració amb les escoles de la ciutat. Per aquest motiu, cada setmana el protagonista del programa era un grup-classe d’una escola. En el transcurs dels programes s’aniria alternant una escola pública amb una altre de concertada passant per les 10 que hi ha al municipi.

Amb Babarrum! es volia crear un programa adreçat al públic infantil on els propis infants en fossin els  protagonistes (més que un programa per a infants, un programa fet per infants) Ells havien d’elaborar bona part dels continguts, aportar idees i parlar sobre tot allò que els interessava. L’objectiu era tractar els nens i nenes com a persones amb inquietuds, com a éssers pensants, i no com a nens petits, per aconseguir com a resultat el programa que a ells els  agradaria veure.

Babarrum! tenia com a fil conductor un personatge imaginari anomenat com el programa al qual els nens i nenes  havien de donar forma durant tota la primera temporada, ja que es tractava d’un ésser que els adults no poden veure. El Babarrum presentava l’escola que es visitava i servia de nexe d’unió entre els diferents espais del programa. El punt d’expectació per mantenir els nens i nenes atents al programa vindria de la mà d’un personatge real caracteritzat de caçador pervers que tindria com a objectiu trobar i caçar el Babarrum, ja que es tractava d’un animal molt poc habitual. Lògicament, el caçador no aconseguiria mai el seu objectiu.

El programa es va estructurar en dos grans blocs units per les intervencions del Babarrum i les del caçador: l’Informatiu de classe i el Ja sóc gran!

L’Informatiu de classe l’havien de crear i presentar els propis infants, ells mateixos buscaven les notícies (ja fossin de l’escola o de fora), amb la col·laboració dels professors. A Ja sóc gran! un dels infants de l’escola protagonista s’endinsava per un dia en el món dels adults i coneixia de primera mà la professió que li agradaria fer de gran. L’infant era triat per l’escola (cada una feia servir el criteri que considerava oportú).

Per realitzar tot plegat, es va constituir una mena de consell educatiu, format per un professor delegat de cada una de les escoles, els responsables del programa i la direcció de Gavà televisió. Es pretenia d’aquesta manera que totes les decisions fossin consensuades, que no es produïssin malentesos i que el to del programa fos adient als objectius que es volien aconseguir. Aquestes reunions es van fer sense periodicitat fixa, fins a 4 vegades per temporada.

En un primer moment, els educadors es van mostrar molt interessats en el projecte, amb les reserves inevitables com el tema dels drets d’imatge dels nens i nenes. Amb el temps, però, es va anar ressentint la relació amb les escoles. Gavà només compta amb 10 centres educatius i calien 3 rondes per omplir tota una temporada. Això va provocar que algunes escoles (principalment les que tenien menys línies per curs) mostressin un “desgast” que durant la segona temporada va anar en augment. Tot i així, de cara a la temporada 2004-2005 es va procurar alleujar la càrrega de feina sobre els professors. Hi va haver centres que van respondre bé, però d’altres van continuar en una línia descendent fins el punt de no complir els compromisos a  que havíem arribat.

Per la temporada 2005-2006, i a causa del desgast de la que consideràvem la “matèria primera” del programa, es va decidir deixar l’espai en stand-by, amb intenció de recuperar-lo en el futur amb una nova empenta.

Tot i així, val a dir que algunes escoles (de les quals mereix especial menció el Col·legi Santo Ángel) van fer de l’experiència televisiva un treball educatiu de primer ordre en que hi van participar alumnes i professors en perfecta sintonia. Es pot dir que un 50% dels centres van esprémer l’oportunitat que els vam oferir des de Gavà televisió i que, sobretot, els infants que hi van participar van gaudir  de l’experiència i en van treure un gran profit.

[EduCom, juliol de 2006]


Inici article