Cada cop més, els joves d’avui dia viuen immersos en un món massmediàtic, dominat, bàsicament, per la televisió. Ells han adquirit bona part dels seus coneixements a través d’aquest mitjà i han estat educats a través de la pantalla televisiva. La televisió continua tenint un gran poder de seducció i impacte en els joves i infants i incideix en els seus coneixements, models, hàbits i representacions del món. La necessitat d’educar per llegir i fer servir la televisió sembla cada vegada més indiscutible i inajornable.

La nostra proposta pretén provocar en els joves una reflexió sobre la relació que mantenen amb la televisió, perquè puguin començar a mirar d’una altra manera i a conèixer i descobrir aquesta "petita capsa" que veuen tantes hores al dia. La intenció de la proposta és facilitar un coneixement global del mitjà, iniciar els alumnes en una lectura més autònoma i crítica de la televisió, i afavorir-ne un consum i un ús més selectiu i contrastat. 

L’experiència d'Educació en Televisió que presentem es va dur a terme en el marc d’un Crèdit variable de 3r d’ESO de l’Institut Banús de Cerdanyola. El crèdit es proposava treballar totes les etapes del procés comunicatiu televisiu, des de la producció fins al consum, per tal de possibilitar una interpretació completa del fenomen televisiu en general. Metodològicament, el crèdit volia trencar, fins allà on fos possible, amb les dinàmiques d’aula més transmissives i fer possible un espai de diàleg en què els alumnes poguessin expressar la seva opinió sobre allò que veuen quotidianament i començar a utilitzar el llenguatge audiovisual i televisiu com a una eina d’expressió i comunicació. 

Com és i com es fa la televisió, crèdit variable d'ESO

El crèdit variable es va dividir bàsicament en dos grans blocs o apartats: un bloc de reflexió i anàlisi del mitjà que es va treballar a l’aula utilitzant els materials didàctics confeccionats per Teleduca i un segon bloc de creació i producció audiovisual que es va portar a terme en col·laboració amb Clot RTV.

1.- Activitats de reflexió i anàlisi
El treball d’anàlisi i reflexió es va dividir, al seu torn, en quatre mòduls temàtics principals: 

1.1.- El consum de televisió: amb aquest mòdul introductori es pretenia que els alumnes exploressin i investiguessin el consum de televisió que ells mateixos i la seva família fan. Es va començar plantejant un qüestionari d’hàbits de consum per conèixer les actituds del grup davant la televisió. Els mateixos alumnes van buidar els qüestionaris i, per grups, van extreure les conclusions més rellevants. A partir d’aquestes dades, es va fer una primera reflexió sobre el lloc que la televisió ocupa en el temps lliure i la repercussió que té en la vida personal, familiar i social.

1.2.- La programació: en aquest mòdul es volien descobrir les claus bàsiques del funcionament del sistema televisiu. Els alumnes havien d’aprendre a reconèixer i caracteritzar els diferents tipus de cadenes i de canals i entendre quins són els principals factors politicoeconòmics que determinen les graelles de programació. Després de treballar els aspectes més teòrics es va proposar als alumnes un exercici pràctic i creatiu: la creació d’un nou canal de televisió i el disseny de la seva programació. Durant tot l’exercici es va intentar descobrir i evidenciar que el disseny de programacions ve determinat i controlat pels índexs d’audiència i les inversions publicitàries que asseguren el finançament dels canals. 

1.3.- Llenguatge audiovisual: atès que el grup no tenia cap o molt poca experiència prèvia d’educació en la imatge, es van treballar uns continguts bàsics de llenguatge audiovisual abans d’iniciar el comentari i la discussió sobre els programes i continguts televisius Es van visionar fragments de diferents textos audiovisuals: pel·lícules, telesèries, anuncis, i es van treballar els principals elements: planificació, moviments de càmera, color, il·luminació, so i música, etc.

1.4.- Anàlisi crítica: després de classificar i definir els diferents gèneres i subgèneres televisius i els diversos tipus de programes que s’emeten actualment, es va començar ja a "llegir" i "criticar" programes. Es van comentar bàsicament els programes que els alumnes acostumen a veure amb freqüència, és a dir telesèries i programes d’entreteniment, sense renunciar, però, a introduir puntualment altres tipus de programa de més qualitat. Unes petites fitxes ja preparades van servir per pautar i facilitar els comentaris crítics que els alumnes havien de fer. Des d‘un primer nivell de lectura analític i denotatiu, és a dir de reconeixement i descripció d’elements, es va intentar passar després, amb els grups que ho permetien, a un segon nivell, més interpretatiu i valoratiu que desemmascarés el text televisiu, és a dir la ideologia, els valors i creences subjacents al document. 

2.- Activitats de producció

En aquesta segona part de l’experiència, es va proposar als alumnes fer una petita incursió en el gènere expressiu i informatiu del reportatge de televisió. L’objectiu de l’activitat no era treballar els aspectes més tècnics i formals, sinó conèixer i descobrir, a través de la pràctica, els processos i dinàmiques de la producció televisiva afavorint l’ús de la càmera com a instrument d’expressió i creació. D’altra banda, l’activitat pretenia afavorir la relació i col·laboració de joves de diferents àmbits i sensibilitzar i interessar als futurs treballadors de la comunicació per les qüestions educatives, ja que tota l’experiència es va dur a terme sota el control dels joves periodistes de Clot RTV. 

El contacte directe i la interrelació entre els alumnes de l’Institut i els joves de la televisió local va permetre no només dissenyar conjuntament l’experiència sinó poder comptar amb uns monitors d'enregistrament que, en tot moment, van assessorar els alumnes del crèdit sobre els aspectes més tecnològics, tècnics i formals tant en el procés d'enregistrament com en el de l’edició. 

Les diferents fases de funcionament de l’experiència es van desenvolupar en dos àmbits diferenciats: l’IES Banús de Cerdanyola del Vallès i les instal·lacions de Clot RTV, situades al Centre Cultural La Farinera del Clot (Barcelona). 

2.1.- La preproducció: En un primer moment, es van formar els grups i es van escollir els temes dels reportatges. Es va optar per proposar a l'alumnat un tema de treball molt general -Nosaltres som així- que els permetés parlar d’ells mateixos i de les seves formes de veure la realitat i l’entorn.

A l’aula, els alumnes d'ESO van portar a terme, la preparació i desenvolupament del tema, la preproducció i la creació del preguió d'enregistrament. Des de Clot RTV es van preparar les plantilles que van servir de guia a cada una de les fases a desenvolupar. Així, cada grup va haver de realitzar l’esforç de pensar en imatges i va preparar un preguió que havia de ser la base per realitzar l'enregistrament. En el preguió hi havien de constar els punts següents:

1.1  Sinopsi del reportatge
1.2  Estructura
1.3  Localització
1.4  Entrevista (a qui entrevistarem i quines preguntes farem)
1.5  Imatges
1.6  Música

2.2.- L'enregistrament: un cop escrits i creats els preguions, es va buscar un dia per portar a terme l'enregistrament. Els joves en pràctiques de Clot RTV, assumint el rol de monitors i monitores de grup es van desplaçar fins a l’Institut, a Cerdanyola del Vallès, i van sortir amb els alumnes a gravar durant una sessió de matí de dues hores. L'enregistrament es va portar a terme als voltants de l’institut, ja que es tractava d’espais de què els joves tenien un major coneixement. Els tres monitors de Clot RTV (joves en període de formació que feien les pràctiques professionals a Clot RTV) van assessorar els alumnes en les qüestions més tècniques i en el maneig de les càmeres semiprofessionals que els alumnes havien d’aprendre a fer servir i manipular. 

Els joves van enregistrar amb la càmera tots els elements necessaris per elaborar el reportatge que estaven especificats en el preguió, bàsicament imatges i entrevistes. Van passar de forma rotativa per les diferents tasques: trasllat del material, muntatge de càmera, trípode i micro, comprovacions de funcionament, enregistrament d’imatges, entrevistes, realització dels stand-up (presentació breu del reportatge davant de la càmera per part d’un o dos alumnes), etc.

En aquesta activitat es va potenciar que els alumnes gravessin a partir dels seus coneixements previs i de les seves necessitats d’experimentar. Així, el treball dels monitors i monitores es va limitar a ensenyar-los les funcions bàsiques de la càmera, assessorar-los en el muntatge i bon funcionament dels aparells, donar-los pautes tècniques i formals per poder avançar en l'enregistrament i ajudar-los a decidir la quantitat de material necessari i aprofitable. 

2.3.- L'edició: Un cop finalitzats els enregistraments, els alumnes van haver de visionar i seleccionar les imatges i les entrevistes. Amb tot el material escollit, els joves van confeccionar el guió de muntatge que els permetria i facilitaria l’edició posterior del reportatge. La pràctica del guió va permetre fer una breu reflexió sobre l’escriptura de l’audiovisual i fer-los veure que entre l'enregistrament i l'emissió hi ha un pas intermedi bàsic: l’edició. 

La part final de l’experiència es va desenvolupar a les instal·lacions de Clot RTV, on es va portar a terme l'edició final del reportatge. Després d’una breu reflexió sobre la feina feta i el funcionament de l’equip tècnic, cada grup, amb l'ajuda del monitor, va editar el seu reportatge: es tractava de transformar el guió que havien preparat en un text audiovisual editat i sonoritzat. Primerament, havien d’estructurar l’esquelet del reportatge: començar amb l’stand-up o amb un dels joves introduint les entrevistes que havien enregistrat i col·locar les entrevistes seleccionades de manera coherent. 

2.4.- Produccions paral·leles: tot aprofitant l’estada dels joves a les instal·lacions de Clot RTV i per tal d’aconseguir ampliar els coneixements adquirits, se'ls va proposar de portar a terme la creació d’una petita història de ficció sense veu (mim-ficció) i una campanya publicitària. Els alumnes van passar de manera rotativa per aquestes activitats: mentre un grup editava el reportatge audiovisual, un altre portava a terme la pràctica de mim-ficció i un tercer grup enregistrava la campanya publicitària. 

2.4.1.- Mim-ficció: el visionat d’un vídeo sobre llenguatge audiovisual, realitzat per joves professionals de Clot RTV va servir per fer recordar als alumnes les nocions bàsiques que havien après durant el Crèdit. Un cop visionat el vídeo, se'ls va proposar posar a la pràctica les nocions apreses construint una petita història de ficció. Amb aquesta activitat es pretenia dotar els joves d’un major domini de la càmera i del llenguatge audiovisual, i al mateix temps introduir-los en un altre gènere audiovisual: el de la ficció.

Cada grup va inventar la seva història i va elaborar un preguió o escaleta on calia fer constar ordenadament totes les accions de la història i els seus plans corresponents. En el moment de l'enregistrament, sempre amb el suport dels monitors de grup, els joves es van dividir les tasques a fer (actors, càmeres, realitzador, etc.) i van enregistrar la seva història d’una manera seqüencial, ja que no era possible fer-ne una edició posterior. La diversitat d’espais que ofereix el Centre Cultural La Farinera del Clot, on estan ubicades les instal·lacions de Clot RTV i on es va portar a terme l’experiència, van permetre deixar anar la imaginació dels joves i crear unes històries originals i suggestives.

2.4.2.- Campanya publicitària: finalment es va proposar la creació d’una campanya publicitària per acabar de completar els coneixements dels joves. En aquest cas, a més de potenciar el coneixement sobre el llenguatge audiovisual i els sistemes de producció, es pretenia aconseguir que els joves es posicionessin sobre un tema que afectés la globalitat de la ciutadania. 

El sistema de treball va ser el mateix que amb la pràctica de mim-ficció: cada grup havia de triar un tema per a la campanya publicitària i confeccionar-ne l’escaleta. Aquesta pràctica, a diferència de la ficció, es va dur a terme al plató de Clot RTV. El poc espai del que disposaven els joves per portar a terme l’activitat i la manca de materials d’atrezzo dels que disposaven per decorar i situar les accions, va provocar que els alumnes d’ESO haguessin de jugar amb tot allò que tenien a l’abast, com ara papers, retoladors, pannells de colors, etc. per crear decorats que mantinguessin relació amb el tema i poguessin convèncer al "suposat" espectador de la idea que ells volien transmetre. Tota una feinada d’imaginació i destresa. 

Reflexions

Tenint en compte que la televisió és la millor amiga dels joves d’avui dia, i que es tracta d’una eina d’expressió i comunicació de grans possibilitats, es va començar a treballar des de Teleduca, educació i comunicació (col·lectiu independent de periodistes i educadores) i Clot RTV, en la introducció dels joves en el món audiovisual per tal que coneguessin millor a aquesta "gran amiga" i per tal de dotar-los de les eines necessàries per ser crítics i constructius amb els continguts i missatges mediàtics que reben diàriament. 

Després d’aquesta experiència, es pot dir que els joves que han participat en el crèdit han començat a veure la televisió d’una manera diferent. Han pogut veure i viure que la televisió no és només allò que tenen al menjador de casa, sinó que darrere hi ha tot un equip de professionals que treballen diàriament per generar els productes que ells veuen, i que no es tracta d’un procés simple sinó que, per crear cada notícia, cada reportatge, hi ha tota una feina que comporta un seguit de fases costoses de crear i desenvolupar, que tot necessita el seu temps. Alhora, han pogut observar que tot el que es veu a través de la pantalla no és tal i com es presenta, sinó que les imatges es poden manipular, que les entrevistes es poden retallar per allà on interessa i que no tot és tan real com ells creien. 

D’altra banda, han desenvolupat metodologies de treball en equip, i han après que és més fàcil solucionar problemes en grup que no pas sols i que és interessant tenir algú amb qui discutir una decisió, ja que de vegades, les persones ens equivoquem.

Però, l’experiència no només ha ajudat els alumnes d’ESO a aprendre coses. Per als joves monitors que en aquell moment es trobaven en període de formació i desenvolupant les pràctiques a Clot RTV, va suposar fer l’esforç d’explicar a uns altres joves, més o menys de la mateixa edat que ells, tot allò que en aquell moment estaven aprenent a les escoles de formació. Ha estat com una mena de prova a superar: realment havien assumit els coneixements que diàriament els donaven a les seves respectives escoles?

Per als professionals del món de la comunicació es plantejava tot un repte: ensenyar a un grup de joves els coneixements que havien adquirit amb els anys de treball, uns coneixements que havien anat assumint i que fins ara no s’havien plantejat explicar. Es tractava d’un exercici de buidat de coneixements, però a més, tenint en compte que qui tenien davant fins aquell moment no havia sentit a parlar ni d’stand-ups, ni de frames, ni de time codes. Tota una experiència que planteja un gran repte a cada un dels actors que entren en escena.