L'Associació La Bressola treballa des de fa més de vint anys per l'ensenyament en català a Catalunya Nord. Actualment compta amb sis escoles d'educació infantil i primària, a les comarques del Rosselló i el Conflent. A la Bressola de Prada, que l’any 2000 celebra el seu 10è aniversari, hi ha 70 nins i nines, de dos a deu anys, escolaritzats en català. La llengua materna de més del 90% de l’alumnat és el francès. Atès que el sistema d'immersió lingüística en què fonamentem el nostre treball demana fer de la llengua catalana el vehicle habitual de comunicació i aprenentatge, basem el nostre projecte educatiu en experiències, projectes i activitats que necessitin i provoquin la utilització de la llengua de forma viva i real.

De la proposta Vine i fes TV! (Convocatòria d'ajuts per a l'educació en comunicació), s'inicia aquest projecte que significa, doncs, treballar l'eix transversal d'educació del consumidor a partir del fet televisiu emmarcat en el nostre entorn sociocultural i lingüístic.

El projecte que presentem consisteix a realitzar un programa sobre la televisió. La cinta mostra nins i nines que, en diferents ocasions, miren la televisió i tenen una actitud determinada. És la resposta a uns quants interrogants: mirem la televisió sols o acompanyats? Qui decideix els programes que veiem? Què ens interessa, de la televisió? Ens mirem la publicitat? Així doncs, en l'enregistrament veiem quatre emissions, intercalades amb espots publicitaris: un documental, un concurs, l’informatiu i una pel·lícula. I, per a cadascuna d’elles, nins i nines que hi mostren una reacció.

La televisió forma part de la vida de tots els infants (fins i tot dels que no en tenen), i aquest enregistrament surt de la pròpia realitat i la reflecteix.

Metodologia

1.- Justificació

La proposta de Vine i fes TV! ens portà a pensar el treball a fer en forma de projecte. Aquesta metodologia organitza els continguts des de la perspectiva de la globalització: no es parteix de la lògica de les àrees sinó de la realitat global que envolta l'alumnat que és l'objecte d'aprenentatge: l'infant consumidor crític de televisió. En aquest cas, els continguts propis de les àrees de llengua, sobretot, i també del medi social i natural, de matemàtiques, d'educació visual i plàstica i de música no són només la finalitat en si del projecte sinó també els instruments o mitjans per avançar en la realització del vídeo. La dinàmica del treball per projectes facilita l'adequació del temps, la selecció de continguts, el ritme de treball, etc. a les característiques dels alumnes i la producció o objecte final desitjat, en aquest cas el programa.

2.- Organització

L'etapa primària de l'escola està formada per dues classes. La classe dels Mariners, amb 20 nins i nines de 1r i 2n; i la classe dels Oceànics amb 14 nins i nines de 3r, 4t i 5è. En l'elaboració del vídeo hi ha moments de treball per classe (classe), moments de treball conjunt dels dos grups (conjunt) i moments de treball amb petits grups cadascun format per alumnes dels cinc nivells (interclasse). És, doncs, un projecte comú d'etapa, que permet adaptar el treball a les necessitats, interessos i capacitats de cada nivell i grup-classe. Hi ha sessions de treball col·lectiu, en petit grup, individuals i tallers. El treball estarà coordinat per un grup de nins i nines encarregats de cada etapa del procés (guionistes, coordinació de l'escenografia, dels efectes especials, etc.), de manera que periòdicament aquests encarregats es reuneixen per regular l'evolució i la bona gestió del projecte.

3.- Temporalització

El projecte d'elaboració del vídeo s'inicia el mes de novembre i s'acaba el mes de juny. Les sessions es reparteixen al llarg dels tres trimestres en funció del ritme de treball i de les necessitats de cada fase: hi ha sessions des d'una hora i mitja a la setmana, fins a jornades intensives en el moment de l'enregistrament, passant per sessions llargues de tallers d’elaboració dels decorats.

L'activitat

1.- Fase d'intenció i objectius del projecte

Els mestres expliquen a cada grup-classe que volem fer un projecte conjunt de primària i que ens sembla adequat fer-lo al voltant de la televisió, ja que és un tema que tothom s’hi pot sentir implicat, malgrat la diferència d’edats (de sis a deu anys). La proposta suscita ràpidament l’interès de tots i comencen a sortir idees i qüestions al seu voltant: mirem junts la televisió, fem un rànquing de programes que ens agraden, fem un vídeo i mostrem-lo als pares, etc.

En les següents sessions es treballa, per classes, els programes que mirem, qui té televisió a casa i qui no, qui decideix el que es veu quan la família està reunida, quantes hores a la setmana se’ls permet veure la televisió, quins programes coneixem, com es fa la televisió, de què serveixen els anuncis, etc. Aquest treball es recull en gràfics col·lectius d’audiència, redacció d’informes en petit grup (ajudats de dibuixos en el cas dels alumnes de 1r de primària), qüestionaris de preguntes a contestar per pares i alumnes (els enquestadors són els mateixos infants), etc.

La següent sessió consisteix en el visionat de diferents fragments de moments televisius proporcionats pels mestres i alguns dels alumnes. A partir d’aquí, la proposta pren la forma d’un vídeo que ens servirà per mostrar quatre tipus de programes (un cop descartats els dibuixos animats, hit parade de l’interès dels alumnes), els que ens semblen més representatius: un documental, un concurs, un informatiu i una pel·lícula. S’hi intercalaran anuncis publicitaris i, en acabar cada emissió, es veuran nins i nines, sols o acompanyats de la família, que, amb poques frases, exemplificaran les reaccions que adults i infants tenim davant el fet televisiu.

2.- Fase de planificació i preparació

En aquest punt, comencem a treballar en grups verticals (quatre grups de sis a deu anys, de 8 a 9 alumnes cadascun). La dinàmica del treball en aquest tipus d’organització ens fa preveure la necessitat de dos secretaris o representants del grup (un per als Mariners i un altre per als Oceànics) que guardaran les notes escrites que surtin de cada sessió i faran de pont amb la resta del seu grup-classe, així com de coordinadors. Es reparteix el programa que realitzarà cada grup per començar a elaborar els guions, fil conductor del vídeo.

A partir d’ara s’aniran alternant les sessions en petit grup, les col·lectives en grup-classe i les reunions de coordinadors amb els mestres. Amb un esquema de cada emissió ja elaborat, ens adonem de les mancances tècniques que tenim: com s’escriuen totes aquestes idees que tenim de manera prou clara en forma de guió? És factible enregistrar amb una càmera domèstica els efectes especials que se’ns acudeixen? Demanem a dos tècnics de Sud Vallées TV que ens facin una sessió d’assessorament en aquest nivell. Aquesta sessió es realitza amb el grup-classe dels grans, els Oceànics, que prenen notes, fan preguntes i intenten aclarir el que ens cal. En la propera sessió, els grans de cada grup transmeten, com a “experts” el que han après d’aquesta intervenció externa, de manera que han de seguir les notes preses i verbalitzar el que han entès i adaptar-ho per ser explicat als seus companys més petits. Aquí, ells fan de mestres, tot parlant de primer pla, pla americà, zoom, fosa, etc.

Revisem els guions i modifiquem el que cal en funció de les possibilitats reals d'enregistrament dels arguments de cada emissió. Així mateix, els rescrivim en un format que permet visualitzar ràpidament les escenes de cada programa relacionades amb els espais, els diàlegs, l’atrezzo necessari, el so, a més d’acotacions relatives al tipus de pla a enregistrar. Comencem, doncs, a posar a la pràctica l’argot professional del medi audiovisual.

3.- Fase d'execució

S’inicia amb una sessió de coordinadors que revisa el treball dels quatre grups. És el primer moment de preveure i organitzar l’enregistrament en els diferents espais de l’escola (hi ha moltes escenes al pati i no ho podem fer tots a la vegada), la necessitat d’extres (sortiran dels altres grups i, en algun cas, es demanarà la intervenció dels alumnes de la maternal), la utilització per part de més d’un grup del mateix decorat (el cartell on hi diu "Hospital" podrà ser utilitzat en el documental i en la pel·lícula), la previsió d’objectes i vestuari a aconseguir (cada coordinador demanarà a la seva classe qui té el que li cal als altres grups per arribar a aconseguir-ho tot) i, finalment, una primera aproximació al temps real d’enregistrament de les emissions (els anuncis han de ser molt breus, mentre que la durada del documental, el concurs i la pel·lícula haurien de ser similars, d’entre deu i quinze minuts).

Aquí comencen els tallers internivell en què els alumnes assagen i preparen els decorats i objectes que calen d’acord amb el guió. Com que el ritme i la disponibilitat no són idèntics (un grup s’ha oblidat un objecte a casa, un altre grup té la nina protagonista malalta, ara el pati és ocupat per assajar l’escena, etc.), es realitzen les sessions que calen a cada grup, combinades amb estones de treball individual o relacionat amb les altres unitats didàctiques que s’estan treballant a cada curs paral·lelament.

Un assaig general ens permet reajustar encara els guions en funció del temps de durada de cada emissió. També ens porta a tenir en compte els suggeriments, crítiques i valoracions dels companys que s’ho miren com a espectadors.

Comencen l'enregistrament. Cal llogar dos vídeos domèstics i dedicar una sessió, perquè cada grup es familiaritzi amb llur funcionament (les càmeres són diferents, una té més possibilitats tècniques que l’altra i decidim intercanviar-les, de manera que cada grup enregistri amb totes dues). Practiquem l'enregistrament dels diferents plans, ens adonem de la importància de la claror i el punt de llum, aprenem a suavitzar els canvis de plans, descobrim la distància a què cal situar-se per obtenir un so correcte, etc. Les sessions dedicades a l'enregistrament també són diverses, en funció de cada grup. Veiem que podem enregistrar les escenes desordenades i que és molt important tenir uns guions prou clars per saltar de l’una a l’altra sense incoherències, per exemple, de vestuari. També veiem que, sobretot al principi, necessitem repetir l’enregistrament d’una escena més d’una vegada fins que la considerem satisfactòria. Ens adonem, doncs, que no és tan fàcil i automàtic traduir les idees escrites en paper al llenguatge audiovisual. És aquí quan veiem que no és possible enregistrar les escenes amb les músiques de fons i d’efectes especials previstes, ja que quan tenen lloc en exteriors, per motius tècnics, no podem tenir els aparells que caldrien. Així, entre tots, decidim que no n’hi haurà en cap programa, excepte en els encapçalaments i els crèdits, que s’enregistraran en el mateix moment i de la mateixa manera per als quatre grups.

Quan cada grup té el seu fragment del vídeo enregistrat, prepara, seguint la mateixa dinàmica de treball que fins ara, els guions per a les “reaccions”: uns pares envien a dormir els fills quan veuen que comença la pel·lícula, que és de por; els nins demanen als adults que estan amb ells més informació del que s’explica en la informació del temps; una nina crida els seus germans abans de començar el concurs, ja que és un dels seus programes preferits, que segueixen vivament animant els concursants.

La darrera activitat és el muntatge, que s’ha de realitzar amb dos lectors de vídeo llogats i el monitor de televisió de l’escola. Amb els guions a la mà, cada grup ordena les escenes enregistrades, els crèdits i les reaccions.

4.- Fase d'avaluació

Aquesta fase s’inicia amb el visionat del vídeo sencer per part dels alumnes. A part de comentaris enjogassats per la impressió que fa veure’s a la televisió, van sorgint, inconscientment, els temes que ens serviran de base per a la valoració posterior.

La següent sessió és col·lectiva, tota la primària junta. Entre tots refem els diferents moments de treball des que vam començar el projecte, ara ja fa mesos. Després, cada grup s’encarrega de fer memòria més concretament d’alguns dels apartats i exposar els seus records als altres. Completant-ho entre tots, arribem a refer tot el treball realitzat. A partir d’aquest recull, cada classe fa una sessió de valoració on surten les dificultats trobades, comentaris de tot tipus amb esperit crític constructiu. I una conclusió generalitzada: el desig de fer un altre vídeo, perquè hem gaudit fent aquest, perquè hem après molt i perquè tenim ganes de millorar i superar els errors i les dificultats que hem tingut.

Finalment, es recull el material escrit que ha anat quedant de tot el projecte: treballs individuals, fotocòpies dels fulls elaborats en grup, etc., per tal que tothom tingui el fil del que s’ha anat treballant. 

El vídeo es mostra a totes les famílies dels alumnes de primària, a l’escola. Han anat seguint el procés a través del que explicaven llurs fills i de les reunions de pares de classe on se’ls ha anat informant de l’evolució del projecte. Tothom ha coincidit a valorar l’esforç i l’èxit, malgrat el caire casolà del vídeo. 

Dificultats

Durant el projecte hem trobat diferents tipus de dificultats, des d’algunes que han estat insuperables, com la negativa de la televisió local a treballar si no era a un preu inabastable, fins a d’altres de tipus pràctic o de coneixements.

Si bé la televisió és quelcom que està sempre present, també és cert que el grau de desconeixement n’és proporcional a la presència. Això ho hem resolt gràcies a la intervenció dels tècnics, sobretot a l’hora d’usar l’argot, i a la imaginació a l’hora de produir efectes especials.

Un problema gran era reproduir escenes quotidianes en el món de la televisió, amb canvis de pla, que semblaven senzills, però que a la pràctica requerien certs coneixements. En resum, hem trobat dificultats a quatre nivells:

Tècnics. Referents al coneixement d’aquest món. Des de problemes a l’hora de realitzar els guions, com es fan, què es té en compte, com s'enregistra, què s’ha de tenir en compte a l’hora d'enregistrar, fins al muntatge. Malgrat tot, gràcies als coneixements d’uns o d’altres, a les idees que han anat sorgint durant el projecte, a la casualitat (descobrir per casualitat una forma de desenfocar) o a la intervenció d’uns tècnics, hem aconseguit solucionar-los amb més o menys encert.

Temps. Quant a la previsió de temps. Sobre el paper tot era senzill i ràpid, i a l’hora de la veritat hem vist que per obtenir uns segons de vídeo calen hores de feina (guió, decorats, preses falses, acostumar-se a usar els aparells, etc.).

Material i recursos. Un altre problema és el material de què disposàvem, no pel que fa a decorats, efectes especials o atrezzo, que a fi de comptes amb imaginació ho hem anat resolt, sinó el de treball, és a dir, càmeres i vídeos. Per enregistrar hem usat càmeres d’ús domèstic, de funcionament relativament senzill, però de prestacions limitades i el muntatge, amb dos vídeos, totalment manual, fent que no poguéssim o no sabéssim introduir-hi so a la cinta.

Mancances interpretatives. Pel que fa a les mancances o al desconeixement a l’hora d’interpretar, els nins i nines han vist que no era tan fàcil introduir-se en un paper, i que fins i tot els resultava més fàcil el teatre on és més permesa l’exageració.

Reflexió i valoració

La primera conclusió a què hem arribat és que ha valgut la pena fer el projecte. En un inici estava prevista una més àmplia col·laboració amb la televisió local que s’ha vist reduïda a la visita de tècnics a l’escola i l’assessorament als mestres. Aquest fet ha provocat que tot el treball més directament relacionat amb el llenguatge audiovisual i, sobretot, l’enregistrament i el muntatge del vídeo hagin estat diferents del que ens proposàvem. Tanmateix, d'aquesta manera els nins i nines han estat els protagonistes de qualsevol pas del procés. I atès que han provat de primera mà els mitjans que teníem a l’abast, la primera sensació de frustració pel fet de no poder incloure música a les escenes, tal i com ells havien previst, aviat s’ha alleugerit per la mateixa constatació de la realitat de les possibilitats que teníem a l’escola.

Partint, doncs, d’un tema tan proper als infants com és la televisió, hem realitzat un treball de forma vivencial, en què ells mateixos han estat els reguladors dels seus aprenentatges i els dels seus companys. Des dels primers dies del treball fins a la valoració conjunta hem observat una evolució molt interessant en l’esperit crític i la curiositat dels alumnes vers el fet televisiu. Allò que primer semblava tan fàcil de fer ha anat adquirint el valor que li correspon a mesura que ells mateixos es veien en situació de reproduir-ho. I el mateix ha passat a l’hora de valorar la feina dels companys de grup i la dels altres. El fet de ser "actor" i "espectador" a la vegada els ha ajudat a mirar-se la pròpia feina i la dels altres des de la doble perspectiva. I el fet d’haver-se d’espavilar, discutint entre tots, a trobar solucions per les dificultats que van sorgint ha provocat una més gran implicació de tots els alumnes i respecte per la feina feta de tots.

Pel que fa als objectius i als continguts plantejats, considerem que s’han assolit en la seva majoria, tenint en compte el canvi d’orientació pel que fa a la col·laboració amb la televisió local.

Quant a la metodologia de treball emprada, estem altament satisfets en tant que ha estat el primer projecte internivell de primer a cinquè de primària de llarga durada realitzat a l’escola. La integració, participació i col·laboració de tots els alumnes, sorprenentment també dels més petits, ha fet que els grups cooperessin de veritat, deixant de banda l’edat. De fet, cadascú ha anat trobant el seu paper, cada nin i nina era important en el grup i necessària la seva presència i participació. Aquest projecte ha permès que tothom se sentís necessari i assumís el seu compromís. Cal esmentar també la gran autonomia que han demostrat els nins i nines, tant individualment com en grup. Cal constatar que han estat al cas en tot moment de petits i grans detalls que ens han possibilitat una mínima coherència en cada emissió i en el vídeo en general.

Malgrat la llarga durada del projecte, si bé és cert que en alguns moments els ànims semblaven decaure (sobretot en l’elaboració escrita del guió), sempre s’ha mantingut i remuntat el desig d’aprendre, experimentar i gaudir del treball. De fet, en un projecte en què l’objectiu és la realització d’un vídeo, el resultat final ens ha portat a una evident satisfacció. I la reelaboració de tot el procés, feta amb els alumnes, els ha fet adonar de la gran quantitat d’elements que hi han intervingut, de tot el que han estat capaços de fer, de les dificultats que hem superat; i els ha omplert de satisfacció, i a nosaltres especialment, veure, des de la perspectiva de final de curs, que ells mateixos ho han fet tot, han estat protagonistes de tots i cadascun dels moments del vídeo.

Finalment, hem de destacar que per als pares i mares dels alumnes, la projecció del vídeo ha representat la valoració del treball a dos nivells: d’una banda, comprovar la realització final del treball que havien anat seguint des de casa i comprovar l’esforç i el valor del projecte; de l’altra, sentir els seus fills i filles parlar en català, fet que habitualment no passa, atès que la llengua materna de la gran majoria d’ells és el francès i habitualment no tenen ocasió de sentir els infants parlant amb correcció el català. A més, el projecte ha servit per augmentar el vocabulari significativament.

Continuïtat

La col·laboració que estava prevista amb Sud Vallées TV, la televisió local de Prada, s’ha concretat només amb la participació de dos tècnics que hi informen els alumnes i assessoren a títol privat els mestres implicats. El motiu ha estat la desmesurada quantitat demanada per participar en l’enregistrament del vídeo amb els seus equips, condició sense la qual no podien emetre la cinta a la televisió. Els especialistes, però, han treballat amb els nins i nines el llenguatge audiovisual i els han orientat a l’hora d'enregistrar.

Tot i així, ens engrescava la idea d’una col·laboració més continuada i, sobretot, la idea d’emetre realment el vídeo per una televisió de la zona. És per aquest motiu que ens hem posat en contacte amb France3 Sud, que emeten en desconnexió pel canal francès amb emissions regionals en català. La nostra proposta els ha engrescat, si bé la lenta però necessària burocràcia per acceptar participar en el projecte ens ha impedit iniciar el treball aquest curs. El projecte es presenta per al curs 2000-2001, amb una experiència ja feta i valorada molt positivament. Esperem que aquesta vegada la col·laboració sigui real, els contactes mantinguts fins ara així ho pressuposen. En aquest cas, la idea seria elaborar un documental, treballant en la recerca d’informació sobre la nostra zona. De totes maneres, la nostra intenció és aprofitar el treball realitzat i exposat fins ara, l’interès dels propis nins i nines expressat abastament per fer un altre vídeo i dotar de continuïtat un projecte que s’adiu plenament als objectius lingüístics i pedagògics de La Bressola.