| Aquest
llibre presenta una sèrie d'experiències sobre com educar
–i, d'acord amb les valoracions que s'ofereixen, amb força èxit–
per mirar la televisió, mitjà central (encara) de les nostres
societats mediàtiques. Per exemple, a Catalunya –una de les àrees
considerades al costat del País Valencià, les Illes Balears
i la Catalunya Nord– no només hi ha televisió pràcticament
a totes les llars (99,9%), sinó que quasi la meitat compta amb dos
aparells receptors (44,8%), un 20,6% amb tres o més i només
un 34,6% en té un1.
I aquest mitjà és molt utilitzat: també al Principat,
el consum mitjà durant l'any 1999 va ser de 216 minuts per persona
i dia2,
vuit minuts més que l'any 1998.
A través
de la televisió es pot rebre una oferta diversa –de vegades de forma
més aparent que no pas real– en funció dels continguts dominants:
generalista o temàtica; el tipus de propietat: pública, privada
o mixta; la llengua; l'àrea de cobertura. Insistint en l'exemple
català, l'any 2000 l'oferta estava integrada per set canals hertzians,
els canals corresponents a les dues plataformes digitals, Canal Satélite
Digital i Vía Digital; altres emissores via satèl·lit
i una o dues televisions locals, segons el lloc de residència3.
La
televisió cobreix, doncs, des de l'àmbit mundial fins al
més proper del poble o del barri: l'àmbit local, el de la
proximitat.
I precisament aquest darrer compta amb un arrelament important, tal com
reflecteix el capítol de Carme Mayugo4.
Mitjans
ha optat per promoure i incentivar, a través d'una línia
d'ajuts econòmics, però també per mitjà de
la difusió de les experiències com és el cas d'aquest
llibre, la col·laboració entre centres d'ensenyament i emissores
locals de televisió dels Països Catalans. Una col·laboració
que, com analitza àmpliament el capítol de Francesc-Josep
Deó, ofereix un ampli ventall de possibilitats didàctiques
i de participació.
En
el bloc destinat a l'educació infantil i primària es presenta,
d'una banda, el cas de l'escola de Santa Eulàlia de Ronçana
amb un article d'Elisabet Palau, Ramon Boixader, Margarida Plumé
i Jordi Sala, en què seguint l'evolució de l'ecosistema comunicatiu
en general, ja incorpora a la seva experiència el web. A "Entrem
a la TV", Sergi Pich i Marta Utset expliquen des de Prada de Conflent la
proposta de la seva escola, La Bressola, per realitzar un programa sobre
la televisió. En aquest cas –i és l'únic– lamenten
les dificultats de col·laboració amb la televisió
local a causa dels preus; en canvi, comenten el paper dels pares. A "Hola
nens", Encarna Isanda i Lola Abelló canvien el punt de vista, ja
que plantegen una reflexió des de l'emissora de televisió,
tot presentant una iniciativa de col·laboració entre BTV,
l'emissora municipal de Barcelona, i les escoles d'Infantil i de Primària
de la ciutat.
Quant
a secundària, Vanessa Ros i Sara Reñé a "Com és
i com es fa la TV", parteixen de la "necessitat d'educar per llegir i fer
servir la televisió" –una constant en els treballs de Mitjans– per
explicar una experiència de 3r d'ESO de l'Institut Banús
de Cerdanyola del Vallès en col·laboració amb Clot
RTV. Aquesta mateixa emissora també participa, juntament amb Teleduca,
en la iniciativa analitzada per Cristina Carré i Carme Mayugo com
exposen a "Tallers audiovisuals", experiència orientada a promoure
tallers de televisió a ESO i Batxillerat. Finalment, Cati Ginart
i Margalida Mascaró a "Vine i fes TV!" descriuen, analitzen i valoren
la producció d'un reportatge televisiu per part de 2n d'ESO de l'IES
Baltasar Porcel d'Andratx (Mallorca) en col·laboració amb
la televisió local.
L'educació
no formal també té un espai –per bé que encara petit–,
representat per "L'ona de les dones" de Berta Chulvi i Pau Serrano, on
s'explica una experiència del taller per a formació de dones
aturades a Puçol.
Des
del meu punt de vista, una de les aportacions més significatives
d'aquest llibre és fer visibles –amb les limitacions que es vulgui
i que també es comenten– les possibilitats d'utilització
de la televisió. "Impulsar el treball en equip", "desmitificar el
mitjà perquè faciliten les claus per a la seva interpretació
i descodificació", "provocar una reflexió en els joves",
"proporcionar eines per integrar-se a escolars de fora de la zona", "potenciar
l'ús de la llengua catalana", "educació del consumidor",
"educació del receptor", "aprendre a veure televisió", "promoure
la igualtat d'oportunitats [per a les dones]". Una mica a l'atzar i sense
ànim d'exhaustivitat, aquestes són algunes de les potencialitats
que, al llarg del llibre, es fan realitat.
|
