Breu història del projecte

Aquest projecte neix de recollir el neguit que dins l’àmbit educatiu, tant escolar com familiar, es viu respecte als mitjans de comunicació, sobretot cap a la televisió. La televisió està present en totes les cases, però desperta passions i recels pel desconeixement que en tenim tots plegats i la fascinació que exerceix sobre els més petits, que els adults no podem controlar. Coneixen els pares i els mestres què veuen els nens i nenes? Com ho veuen? Com ho viuen? Com descodifica tota la informació que li arriba un nen sol exposat davant del televisor?

I l'escola?

Tradicionalment l’educació formal ignora la televisió i la influència que té sobre els nens i nenes, i elabora una programació basada en el que els tècnics anomenen l'era Guttenberg. No té en compte aquest corrent subterrani que impregna de sentit els interessos dels infants i fa que els mitjans, sobretot la televisió, sigui per a ells l’eina desitjada.

Amb l’objectiu de posar en mans dels nens i nenes els mitjans, les eines per a conèixer la televisió i aprendre a utilitzar-la, es posa en marxa a BTV el que més tard serà l’Hola nens.

Els inicis

Els inicis mai són fàcils, i sobretot quan en la televisió i en l’escola tenim un "tempus" molt diferent, fins i tot jo diria oposat. A l’escola sempre es treballa sobre programació i en horaris molt poc flexibles on no hi cap la improvisació. En canvi a la televisió tot és aquí i ara, treballem amb la urgència que ens imposa el ritme informatiu i els llenguatges amb què ens expressem. Aquest va ser un inconvenient que ens hem anat trobant en algunes escoles. Per sort l’Escola Municipal Patronat Domènech ens va donar un cop de mà per dur a terme aquesta experiència.

Abans de començar teníem uns objectius marcats:

1.- El programa havia de ser un plantejament de les inquietuds dels infants, de les seves preocupacions, il·lusions i somnis més immediats i quotidians, des d'un punt de vista creatiu.
2.- Es tractava d’estimular el sentit crític dels infants a través de l’anàlisi de la programació de BTV. "Aprendre a veure televisió", per poder elaborar les seves pròpies notícies.
3.- Els infants s’havien d’implicar globalment. No era un treball de classe, de l’àrea de llengua, de l’entorn, etc. Havien de treballar tot tipus de llenguatges expressius i conjuntament.
4.- La càpsula¹ havia de ser viva i actual. Treballant en temps i llenguatge televisiu, a la televisió dos minuts poden ser una eternitat, i sense perdre de vista que volem arribar a tothom.
5.- No oblidar el caràcter lúdic de la televisió. La càpsula que realitzem ha de ser divertida i àgil, amb continguts informatius, formatius i lúdics.

El taller de BTV va néixer com una experiència pilot del tractament informatiu de l’audiovisual i les produccions televisives. La feina feta durant tot el curs podem dividir-la en dos blocs:

   - Treball específic a l’aula
   - Participació i elaboració del programa Hola nens.

Organització

El projecte es du a terme amb els cursos de 5è i 6è de Primària. Cada grup s’ha dividit en tres equips que portaran a terme deu sessions amb una dedicació setmanal de 2 hores el divendres.

Treball específic a l'aula

Els tres grans objectius plantejats han estat:

1.- Saber mirar la televisió

Ens plantegem qüestions com:
   - Quins programes mirem?
   - Per què els mirem?
   - Què fem quan mirem la televisió?
   - Quina actitud hem de tenir, en funció del programa que mirem?
   - Podem tancar la televisió si no ens interessa el que hi fan?
- La importància de la imatge i el so. La televisió ens pot enganyar ja que es poden manipular les imatges i el so.
- La televisió ens dóna molta informació.
- Fem crítica de diferents programes: què hi falta? què hi sobra? defectes, curiositats, etc.

2.- Conèixer el tractament de la informació en els mitjans per tal d'afavorir l'esperit crític

- Podem treure informació de molts mitjans: televisió, ràdio, premsa escrita, internet, llibres, agències de notícies, etc.
- Què pot ser notícia? Distingir entre l’essencial i l’anecdòtic.
- La informació cal que sigui entenedora, completa, interessant, important, veritable i entretinguda. Cal que arribi al públic a qui va dirigida.

3.- Saber posar-nos davant d'una càmera de vídeo

- Hem de tenir clar el que volem dir (no ens podem inventar coses) i com ho volem dir.
- Elaborem notícies, reportatges i entrevistes per poder-ho enregistrar posteriorment.
- Simulem diferents tipologies de presentadors i presentadores de la televisió.
- Critiquem la nostra feina: quines coses podem fer davant d’una càmera de vídeo i quines no, respecte al llenguatge verbal i al no verbal (parlar, imatge, postures, actitud).

Participació i elaboració del programa Hola nens!

Quan al mes d’abril de 1999 comença l’emissió d'Hola nens les seccions del programa són:

- Agenda: els nens ens proposen les activitats que es poden realitzar durant el cap de setmana.
- Dibuixos animats: Jimbo i Spider.
   - Jimbo és un avió molt entremaliat. Seguint les seves aventures, viatjarem per tot el món i coneixerem tots els seus amics.
   - Spider són dibuixos animats musicals. La seva protagonista és una aranya que ens ensenyarà una manera diferent de veure la vida.
- Conte: aquest és l’únic espai on els adults apareixen, i ho fan per explicar-nos un conte, anècdota o vivència. Els contes estan explicats tant per gent coneguda com per gent anònima que té interès, gràcia i il·lusió per explicar contes als menuts. Per molt tradicional que sigui un conte explicat, sempre és una versió personalitzada del narrador.
- Càpsules escolars: aquesta és una de les seccions en què l’escola i els seus alumnes són els protagonistes. Elaboren reportatges sobre les diferents activitats que realitzen al centre: excursions, visites a exposicions, assistència a obres de teatre, activitats amb les famílies, etc. i també ens presenten la seva escola amb les particularitats que cada una té i que ells vulguin ressaltar.
- Càpsules del dia: són reportatges procedents del programa Magazine que pel seu contingut interessen als nens i nenes.
- Informatiu escolar: cada mes instal·lem el plató de l’informatiu en una escola pública diferent i cada setmana els alumnes realitzen un espai informatiu on ressalten les notícies de la setmana que més els ha impactat i interessat (de l’escola, districte, ciutat, nacional, internacional, cultura, esports, etc.) i ens faran previsions per a la propera setmana.
- Acudits, cançons i anècdotes: actes i reaccions espontànies dels nens i nenes durant els enregistraments. Es tracta de recollir el tarannà informal de cada escola.
- Videomaton: intervencions dels nens i nenes als diferents videomatons de BTV situats a diferents punts de la ciutat.
- Tràilers de cinema
- Clips d'espectacles

Dins l’estructura del programa, l’escola és responsable d’elaborar els guions i enregistrar amb la col·laboració dels mitjans tècnics de BTV, els següents espais:

- Benvinguda i comiat. Pensar i dirigir, generalment entre la gent més menuda de l’escola i d’una manera divertida i original els Hola Barcelona i Adéu Barcelona.
- Acudits, endevinalles, jocs i cançons. Es busca i s'enregistra el màxim nombre de criatures de totes les edats que poguessin dir o fer de forma voluntària qualsevol de les quatre propostes.
- Informatiu. Volem que els nostres informatius siguin entretinguts, informals i mostrar l’escola tal com és.
   - Treballem les notícies, observant i analitzant la informació que ens donen i com ens ho diuen, quines imatges es fan servir i què ens estan dient.
   - En petits grups de 3 o 4 infants, elaboren les seves pròpies notícies, buscant les fonts i la documentació. Escrivim el guió del que volem dir, com es pot dir i de quina manera dir-ho. Com que volem copsar l’opinió de la gent del carrer, elaborem preguntes per fer a tot tipus de gent.
- Agenda. El contingut de l’agenda l’elabora l’equip de guionistes de BTV. La tasca de l’escola és aprendre a llegir i expressar amb espontaneïtat les diferents activitats que es poden fer a Barcelona el cap de setmana amb nens i nenes. Després anem a enregistrar-les a l'estudi de BTV i aprenem a llegir el "teleprompter".
- Càpsules. Vam elaborar quatre reportatges, fèiem el guió i dirigíem. De l’enregistrament i edició s’encarregava l’equip de BTV del districte. Les càpsules van ser:
   - Excursió a Collserola: un diumenge vam anar d’excursió a Collserola, pares, mares, nens i nenes.
   - La nostra escola: volem ensenyar la nostra escola a tot Barcelona i explicar el que hi fem.
   - Snoopy: l'alumnat de 5è i 6è va anar al Teatre Regina a veure aquest musical. Quan va acabar l’obra, vam entrevistar el grup d’actors i actrius.
   - Món TV: l'alumnat de 5è va anar a veure aquesta exposició al CCCB. Vam fer un reportatge per la televisió que parlava de la televisió.

Valoració

Des de BTV, el programa ha aconseguit que la televisió entri a l’escola i que l’escola vagi a la televisió. En aquest intercanvi, els ciutadans més petits i joves han après com funciona una televisió i que no tot és tan fàcil com sembla, ni tan real com creiem. Hem comprovat que els nens tenen molt a dir i quan se’ls deixa que ho facin amb espontaneïtat resulta un programa fresc i engrescador. Ells han pogut veure que dins d’aquest mitjà hi ha dos paràmetres completament diferents als de l’escola: l’espai i el temps.

   - L’espai, perquè ens apropa totes les coses més llunyanes i les fa creïbles, a la vegada que simulem tots els escenaris i els fem reals en dos metres quadrats.

   - El temps, perquè tot passa aquí, ara i molt de pressa. El ritme el marca la informació. 

Fent televisió s’ha après a mirar-la, a observar tota la informació que ens pot donar la pantalla. Diferenciar el que veiem del que sentim. Al passar a l’altre costat de la pantalla s’ha vist la dificultat que té parlar durant un minut sencer, a llegir amb un objectiu davant i uns focus que et fan calor. L’informatiu ha donat la possibilitat d’entrar dins el món de la informació, buscar notícies i elaborar-les. Com enregistrar i ser enregistrats. El que hem de fer i el que no hem de fer davant d’una càmera.

Elaborant les càpsules s’ha après a fer guions i fins i tot a realitzar-los. S’ha comprovat les dificultats de fer preguntes i que ens les contestin! Tot el que hem anat treballant al taller de televisió, no seria televisió si no s’hagués projectat a l’exterior amb l'emissió del programa Hola nens. Ara ja podem veure, llegir, criticar i aprendre dels errors que hem fet. En fi, a través de l’ull de la televisió hem après a veure i a mirar el món des d’un altre punt de vista, tot el que passa al nostre voltant por ser notícia, pot tenir un àudio i unes imatges i una música i un so de fons, que altres vegades ens ha molestat molt per poder enregistrar els nostres informatius.
I a la vegada, quan seiem davant de la televisió, segurament que hi veurem moltes més coses, ja que hem après a llegir i utilitzar els llenguatges comunicatius.
I també serem molt més crítics, fins i tot tancarem la televisió quan no ens interessi.
Fins arribar al dia d’avui hem fet "immersió televisiva" a algunes escoles més i podem donar una valoració més general del que ha representat des del punt de vista de la televisió:

   - En algunes escoles se’ns ha considerat com intrusos, el que no ha facilitat la comunicació amb els mestres.

   - La poca flexibilitat dels horaris escolars fa que la nostra tasca es consideri que entorpeix els objectius escolars. Encara que després de l’experiència se’ns ha reconegut l’estímul que representa el nostre programa en la lectura i per tant tot el que fa referència a l'àrea de llenguatge. En aquest cas, destaquem la nostra aportació en aconseguir objectius educatius, encara que no siguin els escolars.

   - Per a molts i moltes mestres ha representat tot un descobriment d’un mitjà que en principi els era hostil i que ja comencen a veure com una eina. Tot i així, la televisió com a tal, amb els tres objectius: informatiu, formatiu i lúdic i amb el paràmetre temporal d’urgència i improvisació que la caracteritza, no és ben acceptat dins el món escolar. Les preferències van per l’audiovisual com a material de suport de l’educació oficial.

   - Un altre punt a remarcar és la manca de professors i professores per portar a terme la coordinació del taller de televisió dins l’escola. La raó és el desconeixement del tema i el risc que comporta canviar la rutina escolar. En general, continuen essent prioritats del claustre els objectius escolars institucionalitzats.

La funció de l’escola és irreemplaçable, però caldria una adaptació als nous temps que ens toca viure i sobretot als infants d’avui que són els ciutadans del demà. La televisió i les noves tecnologies han variat els paràmetres d’espai i temps, l’efecte "pantalla" ens porta cap a la globalització. No farem aquí una valoració, però el contrast que troben els infants d’avui entre l’escola i el món exterior és de falta de coherència. La informació i els canvis socials són divulgats gairebé al mateix moment que es produeixen. Els currículums escolars estan plens de continguts enormitat, mancats d’eines i en uns horaris inflexibles. Els mestres no han de saber-ho tot sobre tot, la societat els hi pot oferir moltes eines.

Pot ser seria convenient obrir les portes de les escoles a la societat, a la nostra societat, a l’actual, a la de la informació i la comunicació.

Conclusió

Per acabar volem donar la veu als nens i nenes que van portar a bon terme aquesta primera experiència que sense cap mena de dubte va resultar positiva:²

   - La gent que ha fet "L’informatiu", la presentació de les notícies en el programa Hola nens us volem explicar les sensacions que vam sentir. Quan vam entrar ens sentíem amb molts nervis i amb molta inseguretat per si ens equivocàvem. Per fer proves de so i d’imatge ens feien parlar i no sabíem què dir. És molt difícil llegir d’un paper i mirar a càmera a la vegada. Havíem de repetir molts cops el que fèiem, ja que sempre hi havia sorolls que molestaven, i això ens cansava molt. Esperem que l’any vinent puguem fer tallers de BTV i puguem sentir el mateix. Adéu!

   - Els qui vam anar a BTV per fer l’Agenda vam sentir calor, nervis, por a equivocar-nos, vergonya, gana, set, ganes de sortir a la televisió, llums que molesten, emoció. Tot això i més sentíem quan estàvem als estudis de BTV enregistrant l’agenda del cap de setmana, on vam veure moltes coses noves que no havíem vist mai. Primer ens donaven el guió, teníem uns cinc minuts per llegir-lo, ens maquillaven una mica i directes a la sala d'enregistrament on ens posaven un micròfon molt petit enganxat a la samarreta i ens anaven avisant per uns altaveus el que havíem de fer i els errors que fèiem. En acabar, ens felicitaven i de retorn a l’escola.

   - Al darrera, hi ha gent que no li hem vist la cara ni hem sentit la seva veu per la pantalla, però no ens oblidem de vosaltres, que heu estat pensant, discutint, repassant, etc. perquè unes altres persones ho diguin i ho facin. Sense la feina d’uns i els altres no s’hagués pogut fer, hem fet, per tant, un autèntic treball en equip.
 

1.- Càpsula, en televisió, és la unitat mínima de programació, de curta durada i de contingut temàtic molt variat.

2.- Comentaris extrets de la revista l’escola. Juny 1999. Núm.15. Revista de l’escola Patronat Domènech.