Desenvolupament del projecte

Atesos els escassos coneixements teòrics i pràctics quant a la tècnica i funcionament de l’enregistrament i l’edició videogràfica tant per part del professorat com per part de l’alumnat, la primera fase es va dedicar íntegrament al descobriment de tots els aspectes i secrets amagats rere l’objectiu de la càmera de vídeo, així com de les possibilitats que ofereix un estri d’aquestes característiques: elements de la càmera, enquadraments, tipus d’enregistrament, moviments de càmera, influència de la il·luminació sobre l’enquadrament, durada d’un pla, tipus de seqüència, efectes especials, etc. No obstant això, abans d’envestir aquests aprenentatges va resultar necessari instruir-los en quelcom tan aparentment senzill com la col·locació de la bateria, de la cinta, interpretació dels símbols que apareixen al visor, encendre i apagar l’aparell, així com les normes que cal observar per a la correcta conservació de la càmera.

Per treballar-ho, l’alumnat comptà amb documentació explicativa de l’ús del vídeo. Cadascun dels aspectes era tractat de forma independent: la primera passa es fonamentava en el coneixement d’un dels mecanismes de la filmació dedicant-li una atenció exhaustiva a partir dels principis bàsics exposats al manual d’instruccions. A continuació un grup de dos alumnes posava a la pràctica les pautes donades, fent proves amb la càmera per familiaritzar-se amb la tècnica. En una altra sessió es mostrava el resultat de l’aplicació de les imatges enregistrades a la resta del grup-classe i es procedia a fer-ne una valoració per intentar superar les dificultats plantejades. El procés es repetia abastant altres coneixements de manera que a la finalització d’aquesta etapa tots els alumnes havien tengut ocasió d’experimentar amb la càmera.

Cal ressenyar que atesa la complexitat de l’enquadrament i per aconseguir una major eficàcia quant a la seva assimilació per part de l’alumnat es va optar per recórrer a un recurs visual molt proper i alhora motivador per al·lots i al·lotes d’aquestes edats: el còmic. Es va considerar una estratègia idònia, ja que presenta múltiples afinitats amb la producció del vídeo: ambdós se centren en la captació d’imatges. A més a més el còmic ajudava a comprendre la justificació de l’ús de cada enquadrament i la significació que implica decantar-se en un moment determinat per una tipologia concreta en detriment de les altres. El caràcter estàtic de les imatges de les vinyetes ajudava l’alumnat a un procés individualitzat quant a l’aprenentatge objecte d’estudi.

Una vegada posades aquestes bases essencials per al seguiment del projecte, la fase següent va consistir a la tria de temes per a cadascun dels reportatges a elaborar de principi a fi, de tal manera que cada grup d’alumnes (de 3 a 4 alumnes) seria responsable del plantejament, enregistrament i edició d’un dels reportatges. Així se’ls oferia la possibilitat de participar activament en tots els moments de producció d’un espai que posteriorment seria difós a través de la petita pantalla dins l’àmbit de la localitat.

Els títols que es decidiren abastar foren: Visita a l’Ajuntament d’Andratx; Visita a una possessió: Son Esteva; La vida al camp; Patrimoni històrico-artístic; Televisió i premsa; Activitats professionals nocturnes (I i II); Baltasar Porcel: andritxol universal; L’activitat física; Andratx i les tradicions (I i II).

Visita a l'Ajuntament d’Andratx

L’objectiu d’aquest reportatge va ser donar a conèixer els diferents departaments que integren el Consistori de la localitat. Durant la visita es va entrevistar a cadascun dels màxims responsables de cada secció que ens proporcionaren informació en relació a la tasca que desenvolupa, les persones que hi treballen, així com dels projectes i dificultats que han d’afrontar dia rere dia. Amb les dades recollides s’aconseguí una valuosa documentació per confeccionar el guió. A més a més, l’alumnat va poder conèixer les dependències municipals i la funció de cada negociat, dades que els resultaven desconegudes fins aleshores.

Visita a una possessió: Son Esteva

Va suposar un retrocés en el túnel del temps, ja que es van adonar de la forma de vida dels antics habitants d’Andratx dedicats a les feines de la pagesia, així com de les diverses estances que conformaven una possessió, habitatge típic illenc i els elements propis del seu entorn. A causa dels canvis experimentats per l’economia i l’escassa rendibilitat d’aquesta forma de subsistència, la possessió visitada ha sofert una reconversió en hotel agroturístic. Una de les descendents de la família propietària ha volgut conservar l’essència originària i ens contà curiositats i detalls d’una existència actualment anacrònica: la dura feina a l’era, l’elaboració artesanal d’oli d’oliva a una tafona, els rudimentaris procediments emprats per destriar l’oli premut, etc.

La vida al camp

Constitueix una continuació de l’anterior i se centra en l’experiència viscuda per un amitger d’una possessió que treballava de sol a sol i repartia els fruits de la terra a mitges amb l’amo. Encara que les condicions de vida eren més bé dures, si es volia guanyar el jornal, que aleshores oscil·lava entre les 4 i les 5 pessetes, s’havien de sacrificar i no coneixien el descans ni les vacacions. També parlàrem amb un pagès dedicat al conreu de la vinya i a la producció de vi. Ens mostrà tots els ormejos necessaris per elaborar-lo i conservar-lo. Finalment, ens va fer una demostració de l’ús d’algunes eines pròpies del camp a hores d’ara totalment mecanitzades.

Patrimoni històrico-artístic

La població andritxola ha anat construint la seva història a partir no només de fets, sinó d’uns elements patrimonials que constitueixen una de les seves més preuades riqueses. Dins aquesta consideració s’inclouen manifestacions arquitectòniques, artístiques, així com tradicionals i històriques que n’han esdevingut valuosos signes d’identitat. L’enregistrament d’aquests aspectes ens permeté aproximar-nos a un llegat secular que fa possible valorar encara més un món no massa atraient per als escolars i que d’una forma lúdica incorporaren al bagatge de la seva formació.

Televisió i premsa

Ja que ens movíem en un àmbit televisiu resultava d’interès conèixer de primera mà les interioritats del món de la televisió i de la premsa escrita, sobretot perquè el grup havia assumit la funció de reporter al llarg del curs. Es visitaren les instal·lacions d’una cadena de televisió de Palma que emet diàriament una programació variada en llengua catalana i posteriorment assistírem al tancament d’un diari entrevistant els redactors i les redactores i gaudírem del tiratge d’aquesta publicació a les renoueres rotatives. Com a dada curiosa, els estudiants pogueren veure una autèntica linotípia, antiga màquina de composició periodística que requeria un domini en la manipulació de les diminutes peces de plom. N’és un exemple la mestria de l’andritxol Pep Alemany, un dels primers linotipistes de les Illes Balears.

Activitats professionals nocturnes (I i II)

La idea d’elaborar aquest reportatge sorgí de la realització d’una excursió que s’inicià a les 9 del vespre i va finalitzar 12 hores després. Tal com l’epígraf indica, la finalitat de la sortida era conscienciar l’alumnat que mentre ells dormen multitud de professionals desenvolupen una activitat fonamentalment de servei per als ciutadans i les ciutadanes. Aprofitant l’avinentesa del tema anterior s’enregistrà aquest. Es visità la seu de la Policia Local de Palma, una panificadora, una vaqueria, etc.

Baltasar Porcel: andritxol universal

Aquesta figura de les lletres catalanes fou objecte d’un reportatge monogràfic a través del qual es va fer un recorregut per tota la seva vasta trajectòria cultural i la seva aportació al món de la literatura en la nostra llengua. Ens descobrí facetes inèdites de la seva personalitat, de la seva producció, ens revelà les seves fonts d’inspiració, fortament lligades a les seves arrels mallorquines. Porcel se’ns mostrà amb gran senzillesa i compartí amb nosaltres algunes dependències de la seva llar estiuenca.

Activitat física

Partint de la conscienciació de la importància de l’activitat física quant als beneficis que aporta a la salut i establint-ne una diferenciació amb la pràctica esportiva, el nucli central d’aquest enregistrament fou una entrevista mantinguda amb un professor d’Educació Física que ens exposà el pro i el contra de l’un i de l’altre, així com la conveniència d’assumir quina és la modalitat esportiva o física més aconsellable per a cada edat i per a cada persona. A Andratx tres són les activitats més rellevants: la gimnàstica rítmica, el futbol i el bàsquet. Totes elles foren abastades exhaustivament per experts en cada disciplina.

Andratx i les tradicions (I i II)

Fou dividit en dues parts: una s’ocupava del tractament de l’activitat pròpia de la ruralia i del món pesquer; l’altra tenia com a protagonistes dos oficis artesanals que han anat assolint importància amb el pas del temps per la seva cotització com a activitat artística en algunes èpoques desapareguda, però darrerament recuperada afortunadament: el brodat i la palma. En ambdós casos es comptà amb la col·laboració de persones que anduvi o ara han continuat desenvolupant un art singular. Fins i tot un pagès gosà entonar-nos una glosa cantada durant les tasques de batre:

Na Roca és mala mula
i ho he de dir an es senyor,
que es caire que té millor:
quan li diuen ou!, no s’atura

Metodologia de treball

L’alumnat es va distribuir en grups de 3-4 persones i cadascun trià un tema dels proposats per iniciar el procés d’elaboració i edició del reportatge de vídeo. Una vegada assignat el tema a treballar per cada grup, la passa següent va ser recopilar-ne informació i documentació, així com intentar esbrinar amb quines persones de la localitat es podria comptar per aconseguir dades d’interès o curioses que donassin cos al conjunt. D’aquesta manera esdevenia més senzill i interessant el contingut, ja que era possible obtenir experiències i vivències a partir de fonts directes. És important indicar que tot el grup-classe va participar en la visita a l’Ajuntament, en la sortida nocturna i en el recorregut per descobrir el patrimoni local; la resta d’enregistraments foren en petit grup.

Després d’haver concertat cita prèviament amb aquelles persones que havien de protagonitzar l’enregistrament, es procedia a dur a terme aquesta fase, sempre en l’escenari relacionat amb la temàtica que també havia estat seleccionat abans de la data. Durant aquesta tasca, cadascun dels membres de l’equip tenia l’oportunitat d’exercir les funcions de càmera i d’entrevistador. Les entrevistes s’havien preparat amb anterioritat, amb tot el material documental aportat per l'alumnat.

El centre escolar es va convertir en el marc on va tenir lloc la producció, feina complexa i àrdua per la quantitat d’aspectes a considerar i per la dificultat que suposa afrontar una activitat d’aquestes característiques per a qui no ho ha experimentat mai. Era el moment de visionar tot l’enregistrament per poder tenir una idea global de cara a les successives passes: selecció de seqüències, incorporació del so, decisions sobre l’aparició de veus en off o en directe, fons musical, redacció del guió, etc.

La selecció de seqüències implicava no tan sols rebutjar aquelles escenes o imatges que per qüestió de temps o per ser menys interessants per al resultat final devien ser eliminades, sinó que es tractava de determinar minuciosament l’ordre d’aparició, circumstància que en moltes ocasions va obligar a alterar-ne la disposició original, amb tot el que suposa a l’hora de tallar fragments de la cinta i unir la nova composició, procurant donar-li una continuïtat que permetés fer "imperceptibles" aquestes manipulacions. Havia arribat el moment de posar-se a la pell dels guionistes, possiblement una de les tasques menys engrescadores per a l'alumnat. Els texts es redactaven prenent com a punts de partida les informacions obtingudes abans i durant l'enregistrament. Cal ressenyar que aquesta etapa va comptar amb l’estreta supervisió de la professora responsable, que els va orientar i dirigir amb la intenció de motivar-los i d’ajudar-los a superar els entrebancs. Com si d’una obra teatral es tractàs, es procedia a assajar amb el guió i la cinta per acoblar sincrònicament ambdós elements i estudiar amb detall quan i qui havia d’intervenir i en quin moment entraven en acció els personatges del vídeo; així es podia realitzar qualsevol rectificació del guió inicial per tal d’adaptar-lo exactament al contingut i durada de les imatges.

La culminació de l’experiència va tenir lloc als estudis de la televisió local d’Andratx. S’hi realitzà l’enregistrament definitiu de cada reportatge incorporant-hi el so directe, les veus en off i el fons musical. En qualcunes ocasions va ser necessari repetir fragments per intentar millorar resultats anteriors. Els reportatges varen ser emesos per televisió amb una periodicitat quinzenal en horari de màxima audiència i amb una durada de 5 a 7 minuts.

L’autocrítica és bona consellera quan es tracta de millorar i solucionar errades. Aquesta pràctica va ser desenvolupada per tots els membres participants en el projecte, ja que l’enregistrament final, abans de ser emès a la petita pantalla, era visionat tot comparant-lo amb les imatges originals i posteriorment tallades. D'aquesta manera, es podien constatar els canvis, la feina feta, les fases del procés i sobretot era possible valorar constructivament el reportatge com a punt de partida per esmenar els possibles defectes del proper.

Dificultats en el camí

El temps, millor dit la manca de temps, sempre és un problema. El nostre cas no podia ser una excepció, vam haver de cercar qualsevol ocasió, fins i tot sacrificant períodes de vacacions (Nadal, Pasqua, etc.) per poder assumir la totalitat del projecte. Així també, exceptuant els principis teòrics impartits durant el primer trimestre del curs i les sessions de l’àrea de llengua catalana, per la impossibilitat d’inserir-los a l’àrea de processos de comunicació, la tasca restant es duia a terme els horabaixes al llarg de l’any acadèmic, i de forma gradual, a mesura que s’anaven produint els enregistraments.

El desplaçament als escenaris de filmació va ser una dificultat més, ja que sovint ens havíem de traslladar fora del nucli de la població, i encara més si tenim en compte la carència de transport públic regular i que l’alumnat resideix a zones un tant allunyades del centre escolar.

Un altre factor a considerar és el desconeixement inicial que tots els membres de l’aventura televisiva tenien en relació als aspectes tècnics, tant teòrics com pràctics, del repte que havien d’afrontar. Aquest fet va motivar que el primer dels reportatges enregistrats sortís en blanc i negre, com si d’una antiga pel·lícula de George Cukor es tractàs. Afortunadament aquesta anècdota no es va tornar a produir.

S’ha de tenir també present que la càmera de vídeo, que va ser la nostra fidel companya de camí, no era precisament de darrera generació i les seves prestacions eren bastant limitades (no ens va ser possible, per exemple, la sobreimpressió de títols ni cap tipus de lletres). No obstant això, va complir amb escreix la seva missió.

Malgrat disposar el centre d’una taula mescladora de so, pels problemes sorgits a l’hora d’emprar-la, es va optar per dur a terme aquesta funció als estudis de televisió. Amb la idea d’ensenyar als al·lots i les al·lotes a emprar-la, es va continuar practicant amb la taula intentant millorar el so. Un tant per cent elevat de l’alumnat és de parla castellana, la qual cosa va esdevenir un handicap addicional, quant a la incorporació de veus en off.

Valoració de l'experiència

Si bé s’han anat produint petits problemes que en la mesura de les nostres possibilitats hem intentat superar, l’única valoració justa que se’n desprèn és positiva. És cert que s’aprèn fins i tot d’allò que és negatiu i la nostra experiència ens ha ensenyat a caminar malgrat les pedres, perquè ens ha aportat una formació que possiblement d’altra forma no haguéssim pogut incorporar als nostres coneixements, o potser no ho haguéssim fet d’una manera tan pragmàtica, tan lúdica ni tan viscuda. L’alumnat s’ha involucrat totalment en cada fase de la seva intervenció (gens ha importat que les seves jornades de vacacions es veiessen escurçades, ni haver de dedicar-hi horabaixes sencers) i així han assolit un grau de responsabilitat important, una visió més profunda del món televisiu (no tan atractiu ni fàcil com ens volen fer creure) i una il·lusió que ha desembocat en l’assumpció de la tasca de produir des de la primera fase fins a la darrera (amb so incorporat, sense recórrer a cap mitjà tècnic extern al centre), dos enregistraments directament relacionats amb el centre: unes jornades culturals i un intercanvi escolar amb alumnat francès.

Hem d’agrair la plena dedicació i la inestimable col·laboració del responsable de la televisió local d’Andratx, Antoni Roca Pujol, que ens ha facilitat els coneixements relatius a la infraestructura tècnica, ha estat present durant tot el procés de producció i ens ha proporcionat un assessorament sense el qual, molt probablement, el producte final no hauria estat aquest.

Tal i com posen de manifest a una entrevista que se’ls va fer en finalitzar la programació dels reportatges a la TV Andratx, l'alumnat reconeix haver gaudit del treball i el que resulta més sorprenent per al professorat és l’afirmació que els ha entusiasmat no tan sols l’enregistrament en si de les imatges, sinó tota la tasca que hi ha darrera i que ha donat com a fruit una sèrie de deu programes arrelats a la localitat, que han estat àmpliament difosos.

El projecte té com a eix d’unió la mallorquina localitat d’Andratx. Quan es va plantejar la possibilitat de dissenyar-lo es va considerar adient la idea d’aprofundir en trets d’identitat de la població que permetessin investigar en el passat i en el present, que han anat construint la història, la tradició, els costums, la cultura, etc. a fi d’assolir un bagatge global des d’una perspectiva innovadora per als estudiants. Així l’alumnat va proposar línies d’intervenció que s’anirien madurant fins arribar a la materialització, assolint la forma de producció videogràfica.