Si
una cosa teníem clara a Ràdio
Santpedor (Bages) abans de començar el programa El Tobogan
és que els nostres nois i noies són grans consumidors de
mitjans audiovisuals, sobretot de televisió. És per això
que vam creure que seria una gran pensada de fer-ho de manera que poguessin
passar a l'altre cantó i ser ells els productors. La nostra idea
era que, encara que fos només una vegada, el fer aquest exercici
els podia servir per ajudar-los a ser uns consumidors una mica més
crítics.
L'escriptora
i periodista Margarita Rivière1
explica, en una entrevista a propòsit del seu últim llibre,
que el nostres nens reben el 80% de l'educació a través dels
mitjans de comunicació, el 10% de la família i el 10% l'escola.
Aquestes proporcions són difícils de considerar però
si que és cert que la influència dels mèdia és
cada vegada més forta. I la gran pregunta, com ho treballa això
l'escola? Hi ha qui diu que és una assignatura pendent.2
En
el cas de Santpedor, la ràdio va treballar conjuntament amb les
dues escoles del nostre municipi, el CEIP
Riu d'Or i la Escola Llissach.
Amb ells vam planificar un calendari de programes amb la intenció
que els 350 nens i nenes poguessin passar per classes almenys una vegada
a la ràdio. Amb els professors es va acordar un esquema de programa
que es pogués adaptar a totes les edats, des dels 5 anys als 12
anys, ja que els més petits portaven els textos memoritzats i els
més grans es podien permetre fàcilment la improvisació.
Perquè
fos el màxim de fresc possible vam optar per gravar el programa
els divendres al matí i així poder-lo editar posteriorment
de manera que fos el més dinàmic possible. També els
continguts miràvem que tinguessin el màxim interès
possible. D'entrada, dues entrevistes: una a una persona del poble perquè
ens expliqués el seu ofici (alcalde, bibliotecària, policia,
veterinària, etc.) i de l'altra una persona coneguda (El tomàtic,
un rei maig, l'Emma dels Plats Bruts, la dibuixant Roser Capdevila de les
Tres Bessones, la veu del Shin-Shan, l'Araceli Segarra, l'escriptor Joles
Senell, etc.). A banda d'això la classe s'encarregava de portar
un bloc inicial amb les notícies més importants que havien
passat, unes quantes sobre l'escola i una que narrés alguna experiència
de la classe. També decidien conjuntament un parell de cançons,
llegien alguns textos escrits a classe o d'autors coneguts i per acabar,
"El perquè". En aquesta secció podien fer la pregunta que
volguessin i un expert (doctor Estivill, Tomàs Molina, etc.) els
hi responia. Perquè el cel es blau? Perquè l'aigua del mar
és salada? Quan es va fer Europa? Perquè quan plou s'apaguen
els llums?
El
millor de tot era el resultat final. Diuen que els millors entrevistadors
són els nens. I així és. Ells hi aportaven la frescor
i la desimboltura. Però cadascú també la seva part.
Els mestres la planificació, l'ordre i la supervisió dels
continguts, alguns pares la constància de fer-los assajar a casa
i de fer de feedback i el realitzador de la ràdio s'encarregava
de la producció, de lligar tots els espais, fer el muntatge musical,
donar-li forma, coordinar-ho i donar-li l'enfocament més atractiu.
Per a
la nostra ràdio, que l'any vinent farà els 25 anys, aquesta
era la primera vegada que treballàvem fermament amb els nens i nenes
de les nostres escoles. Podem dir que l'experiència ha arribat tard
però ha sigut una sorpresa de cap a peus.
Ha
estat com baixar un Tobogan, una cosa senzilla però divertida,
que feia que els nens fossin els primers interessants a tirar-s'hi, perquè
era temptadora en alguns moments (a punt de baixar), excitant en d'altres
(durant la baixada) i gratificant al final (una vegada a terra).
|
| Notes
1.-
M. Rivière, Margarita. El malentendido. Cómo educan los
medios de comunicación. Icaria. Barcelona, 2003.
2.-
Educar en comunicació, una assignatura pendent. Reportatge central
de la revista Capçalera, editada pel Col·legi de Periodistes
de Catalunya, número 116 (juliol-agost 2003) |
