Per conèixer
de més a prop l’experiència del Cargol Noticiari hem entrevistat
a Elisabet Palau, cap d’estudis de l’escola pública de primària
Ronçana. Des de l’any 1992 aproximadament duen a terme, a la televisió
local de Santa Eulàlia de Ronçana (Canal SET), un informatiu
trimestral de televisió realitzat per l’alumnat. En el procés
hi participen 4 mestres amb la col·laboració de la televisió
local que enregistra el programa a l’escola.
-
Un objectiu del Cargol Noticiari és potenciar l’ús del català
en l’alumnat a l’hora de fer aquesta activitat. Com ho porteu a terme?
-
Doncs,
ho fem verbalitzant les notícies que ells consideren importants,
ja que la primera part sempre és fer una pluja d’idees en què
els nens han de dir què els hi sembla que ha passat des de l’últim
Cargol i que pugui interessar a la gent del poble. Per tant, en aquesta
primera part és important l’aspecte de recollir informació
i anar a les fonts; anar a consultar o preguntar a les persones què
és el que ha passat. Així, trobem una primera part d’expressió
oral d’intentar estructurar les idees. Després, un cop ja s’ha fet
això, per parelles i amb el nostre ajut han d’anar fent la redacció
de la notícia. Aquesta redacció és un text que es
va millorant poc a poc, tant a nivell d’ortografia com a nivell de qualitat
lingüística i, per tant, creiem que és important que
les diguin en l’ordre que pugui ser adequat perquè la notícia
s’entengui.
-
En el Consell de Redacció doneu l’oportunitat que participin els
nens amb dificultats. Quins tipus de papers tenen dins el grup de treball?
- No
hi ha cap diferència. Els nens s’hi apunten lliurement i el que
hem observat és que s’hi apunten dues classes de nens: una, els
que tiren molt, que tenen moltes capacitats, que la classe, més
aviat, els avorreix i aquestes activitats extres els estimulen molt i,
l’altra, nens que no tiren mai. No sé per què s’apuntaran,
però s’apunten.
Normalment,
intentem que els grups quedin compensats, és a dir, no deixem que
s’ajuntin dos nens amb dificultats en un mateix grup. Amb el que ens trobem
és que hi ha més voluntaris que llocs, llavors mirem de compensar.
L’objectiu
últim no és una bona qualitat. Nosaltres ajudem, fins a un
punt, a què la notícia s’entengui, s’expliqui el que es volia...
però, després, quan els nens l’han revisat tres vegades i
la manera de posar-ho ells és aquella, ja es queda així.
Per nosaltres és molt important el procés de revisió
del text dels nens que és d’on treuen, realment, el profit.
-
Quin paper té el mestre?
- Els
nens entenen molt ràpid el rol. L’expliquem el primer dia quan ja
s’ha acabat l’àrea obligatòria, ja que això és
voluntari i és el que ens porta problemes perquè és
“extra”. Per tant, si volen quedar-se es queden i, sinó no s’hi
queden, però si es queden estem allà treballant. Com la feina
és gran i el temps és bastant curt, doncs no hi ha més
remei que fer el que s’ha de fer.
-
Per tant és un treball cooperatiu. Com el porteu a terme?
- Perquè
la feina és complexa i perquè els interessa, ja que per fer
un exercici pesat de llengua, per molt complexa que sigui no crec que cooperessin.
Per tant, un cop han entès què és el que volen explicar
i els interessa explicar-ho intentem distanciar-nos del grup per observar
com s’estan discutint sobre el que estan portant a terme.
- Quins
canvis heu pogut observar en l’alumnat des de l'inici fins al final del
procés de l'activitat pel que fa a la seva expressió escrita,
oral i corporal?
- Tal
com fem actualment l’activitat, que representa per a un mateix alumne la
participació només en dos o tres Cargols Noticiaris, no podem
dir que observem canvis significatius en relació a l’expressió
general, si ho entenem en el sentit de guanys ben fixats i permanents.
Si som més discrets en les expectatives i ens fixem en la diferència
entre quan fan el Cargol Noticiari i quan fan un treball d’expressió
a classe, sí que hi observem canvis, igual que quan preparen una
obra de teatre o un concert amb públic. En ser una activitat amb
una finalitat i uns receptors concrets, la predisposició i l’interès
per fer-ho bé i que s’entengui és enormement més gran
i per tant, també l’actitud en llegir, la vocalització, la
postura... Un dels canvis és que ells mateixos estan interessats
en corregir-se, cosa que no passa a classe. Són molt receptius als
comentaris dels mestres o d’altres companys que els puguin suposar millores
en la capacitat de comunicar-se bé.
-
El fet que sigui un treball extra en els horaris escolars, heu pogut observar
una actitud diferent entre la que mostren a classe i la que mostren durant
el procés d'aquesta experiència?
- Totalment.
El primer dia ja aclarim la diferència de relació i de funcions
i la voluntarietat i compromís que representa ser al Cargol Noticiari.
Això ja els predisposa de manera diferent, però el que realment
aconsegueix una actitud diferent és que el funcionament és
molt diferent del de la classe. Les tasques es defineixen clarament i entre
tots, el primer dia. Després, tothom passa a l’acció i sap
què ha de fer. Hi ha molta feina i és complexa. Hem d’ajudar-nos,
col·laborar, revisar... Hi ha poc temps i no es malgasta. Quan un
equip acaba una tasca, ho diu a un dels mestres i, un cop revisat, pot
marxar o ajudar un altre grup. L’endemà continuem i així
fins que acabem.
-
Aquesta activitat la feu amb alumnes de 4t a 6è de primària.
El fet que l’alumnat sigui d'aquesta edat, quines limitacions us heu trobat
a l'hora de fer la tasca?
- Des
que treballem amb nens i nenes de 4t a 6è de primària ens
trobem que necessiten més seguiment i tot el temps. Els costa més
assumir una tasca des de l’inici fins al final, si no hi ha una persona
adulta molt a prop disposada a aclarir, ajudar davant d’un entrebanc...
Això amb els de 7è i 8è d’EGB no passava. Un cop engegats,
assumien la feina i la tiraven endavant... si no estaven passotes! Aquest
és el canvi positiu: aquests nois i noies més joves tenen
molta energia i ganes, són molt entusiastes davant les propostes
del Cargol.
-
Quina importància creus que té per als alumnes i l'activitat
muntar els grups barrejant diferents edats? Us facilita d'alguna manera
muntar-ho així?
- És
una de les gràcies de l’activitat. Amb edats diferents hi pot haver
tasques de diferent dificultat i tot acaba sortint. De fet, però,
com que els deixem agrupar al seu aire, fan els grups amb companys
de la mateixa edat, però això no treu que poden col·laborar
en determinats moments i que els estimula molt estar junts fent tot els
procés. Se senten bé com a grup.
-
Quin balanç fan els propis alumnes sobre aquest tipus d'activitat?
us fan algun tipus de comentari?
- El
que ens estimula més de tot, és que quan finalment acabem
d’enregistrar i repartir el Cargol Noticiari en format paper, estem tots
molt cansats, però els nois i noies, en acomiadar-se sempre preguntan:
“Quan farem el proper Cargol?”
Tot
i així trobem a faltar temps per reunir-nos un cop acabat tot, mirar-ho
junts i fer-ne una valoració crítica per la propera vegada.
No sempre ho podem fer. Per exemple, aquest últim cop vam poder
llegir les notícies de cada grup davant de tot el Consell de Redacció
abans de donar-ho per bo i vam poder fer millores. Va estar bé.
Altres cops ens trobem per visualitzar el Noticiari tal com ha quedat muntat
per la televisió local. De vegades no podem fer res de tot això
perquè ja ens esperen altres tasques que han quedat endarrerides...
- Finalment,
creieu que s'hauria d'intentar motivar la resta d'escoles que no fan aquest
tipus d'activitats audiovisuals, periodístiques perquè ho
portin a terme?
- Clarament,
no, i m’explico. A cada escola sempre, hi ha algun grup de mestres que
treballen “sobre mínims” amb algun projecte. Que sigui un projecte
o un altre depèn de molts factors, de les sensibilitats d’aquests
mestres, de la història de l’escola, de les possibilitats que ofereix
l’entorn... i és indiferent quin projecte es tira endavant. L’important
és que els nois i noies trobin possibilitats de treballar il·lusionats,
desbancant la rutina, amb objectius...
Nosaltres
no podem pretendre que un altre grup de mestres assumeixi aquesta feina
perquè és molt gran i s’ha de voler fer. De la mateixa manera
que ara no podria ser que a la nostra escola un inspector o una AMPA no
tingués en compte el que estem fent i li fes il·lusió
que assumíssim, per exemple, una dinamització de biblioteca
que feien a la zona on estava abans. Segur que devia ser molt interessant,
però no és el nostre projecte.
|