EduCom
 
Educació i Televisió Local
Entrevista a Elisabet Palau
El Cargol Noticiari: 13 anys
 
Marta Gallego
Redacció d'AulaMèdia
"El Cargol Noticiari és una eina que fem servir a l'Escola per ajudar als nens i nenes a comunicar-se millor. El seu valor cal buscar-lo més en tot el procés que no pas en el resultat final."
Per conèixer de més a prop l’experiència del Cargol Noticiari hem entrevistat a Elisabet Palau, cap d’estudis de l’escola pública de primària Ronçana. Des de l’any 1992 aproximadament duen a terme, a la televisió local de Santa Eulàlia de Ronçana (Canal SET), un informatiu trimestral de televisió realitzat per l’alumnat. En el procés hi participen 4 mestres amb la col·laboració de la televisió local que enregistra el programa a l’escola. 

- Un objectiu del Cargol Noticiari és potenciar l’ús del català en l’alumnat a l’hora de fer aquesta activitat. Com ho porteu a terme?

- Doncs, ho fem verbalitzant les notícies que ells consideren importants, ja que la primera part sempre és fer una pluja d’idees en què els nens han de dir què els hi sembla que ha passat des de l’últim Cargol i que pugui interessar a la gent del poble. Per tant, en aquesta primera part és important l’aspecte de recollir informació i anar a les fonts; anar a consultar o preguntar a les persones què és el que ha passat. Així, trobem una primera part d’expressió oral d’intentar estructurar les idees. Després, un cop ja s’ha fet això, per parelles i amb el nostre ajut han d’anar fent la redacció de la notícia. Aquesta redacció és un text que es va millorant poc a poc, tant a nivell d’ortografia com a nivell de qualitat lingüística i, per tant, creiem que és important que les diguin en l’ordre que pugui ser adequat perquè la notícia s’entengui.

- En el Consell de Redacció doneu l’oportunitat que participin els nens amb dificultats. Quins tipus de papers tenen dins el grup de treball?

- No hi ha cap diferència. Els nens s’hi apunten lliurement i el que hem observat és que s’hi apunten dues classes de nens: una, els que tiren molt, que tenen moltes capacitats, que la classe, més aviat, els avorreix i aquestes activitats extres els estimulen molt i, l’altra, nens que no tiren mai. No sé per què s’apuntaran, però s’apunten.

Normalment, intentem que els grups quedin compensats, és a dir, no deixem que s’ajuntin dos nens amb dificultats en un mateix grup. Amb el que ens trobem és que hi ha més voluntaris que llocs, llavors mirem de compensar.

L’objectiu últim no és una bona qualitat. Nosaltres ajudem, fins a un punt, a què la notícia s’entengui, s’expliqui el que es volia... però, després, quan els nens l’han revisat tres vegades i la manera de posar-ho ells és aquella, ja es queda així. Per nosaltres és molt important el procés de revisió del text dels nens que és d’on treuen, realment, el profit.

- Quin paper té el mestre?

- Els nens entenen molt ràpid el rol. L’expliquem el primer dia quan ja s’ha acabat l’àrea obligatòria, ja que això és voluntari i és el que ens porta problemes perquè és “extra”. Per tant, si volen quedar-se es queden i, sinó no s’hi queden, però si es queden estem allà treballant. Com la feina és gran i el temps és bastant curt, doncs no hi ha més remei que fer el que s’ha de fer.

- Per tant és un treball cooperatiu. Com el porteu a terme?

- Perquè la feina és complexa i perquè els interessa, ja que per fer un exercici pesat de llengua, per molt complexa que sigui no crec que cooperessin. Per tant, un cop han entès què és el que volen explicar i els interessa explicar-ho intentem distanciar-nos del grup per observar com s’estan discutint sobre el que estan portant a terme.

- Quins canvis heu pogut observar en l’alumnat des de l'inici fins al final del procés de l'activitat pel que fa a la seva expressió escrita, oral i corporal?

- Tal com fem actualment l’activitat, que representa per a un mateix alumne la participació només en dos o tres Cargols Noticiaris, no podem dir que observem canvis significatius en relació a l’expressió general, si ho entenem en el sentit de guanys ben fixats i permanents. Si som més discrets en les expectatives i ens fixem en la diferència entre quan fan el Cargol Noticiari i quan fan un treball d’expressió a classe, sí que hi observem canvis, igual que quan preparen una obra de teatre o un concert amb públic. En ser una activitat amb una finalitat i uns receptors concrets, la predisposició i l’interès per fer-ho bé i que s’entengui és enormement més gran i per tant, també l’actitud en llegir, la vocalització, la postura... Un dels canvis és que ells mateixos estan interessats en corregir-se, cosa que no passa a classe. Són molt receptius als comentaris dels mestres o d’altres companys que els puguin suposar millores en la capacitat de comunicar-se bé.

- El fet que sigui un treball extra en els horaris escolars, heu pogut observar una actitud diferent entre la que mostren a classe i la que mostren durant el procés d'aquesta experiència?

- Totalment. El primer dia ja aclarim la diferència de relació i de funcions i la voluntarietat i compromís que representa ser al Cargol Noticiari. Això ja els predisposa de manera diferent, però el que realment aconsegueix una actitud diferent és que el funcionament és molt diferent del de la classe. Les tasques es defineixen clarament i entre tots, el primer dia. Després, tothom passa a l’acció i sap què ha de fer. Hi ha molta feina i és complexa. Hem d’ajudar-nos, col·laborar, revisar... Hi ha poc temps i no es malgasta. Quan un equip acaba una tasca, ho diu a un dels mestres i, un cop revisat, pot marxar o ajudar un altre grup. L’endemà continuem i així fins que acabem.

- Aquesta activitat la feu amb alumnes de 4t a 6è de primària. El fet que l’alumnat sigui d'aquesta edat, quines limitacions us heu trobat a l'hora de fer la tasca?

- Des que treballem amb nens i nenes de 4t a 6è de primària ens trobem que necessiten més seguiment i tot el temps. Els costa més assumir una tasca des de l’inici fins al final, si no hi ha una persona adulta molt a prop disposada a aclarir, ajudar davant d’un entrebanc... Això amb els de 7è i 8è d’EGB no passava. Un cop engegats, assumien la feina i la tiraven endavant... si no estaven passotes! Aquest és el canvi positiu: aquests nois i noies més joves tenen molta energia i ganes, són molt entusiastes davant les propostes del Cargol.

- Quina importància creus que té per als alumnes i l'activitat muntar els grups barrejant diferents edats? Us facilita d'alguna manera muntar-ho així?

- És una de les gràcies de l’activitat. Amb edats diferents hi pot haver tasques de diferent dificultat i tot acaba sortint. De fet, però, com que  els deixem agrupar al seu aire, fan els grups amb companys de la mateixa edat, però això no treu que poden col·laborar en determinats moments i que els estimula molt estar junts fent tot els procés. Se senten bé com a grup.

- Quin balanç fan els propis alumnes sobre aquest tipus d'activitat? us fan algun tipus de comentari?

- El que ens estimula més de tot, és que quan finalment acabem d’enregistrar i repartir el Cargol Noticiari en format paper, estem tots molt cansats, però els nois i noies, en acomiadar-se sempre preguntan: “Quan farem el proper Cargol?”

Tot i així trobem a faltar temps per reunir-nos un cop acabat tot, mirar-ho junts i fer-ne una valoració crítica per la propera vegada. No sempre ho podem fer. Per exemple, aquest últim cop vam poder llegir les notícies de cada grup davant de tot el Consell de Redacció abans de donar-ho per bo i vam poder fer millores. Va estar bé. Altres cops ens trobem per visualitzar el Noticiari tal com ha quedat muntat per la televisió local. De vegades no podem fer res de tot això perquè ja ens esperen altres tasques que han quedat endarrerides...

- Finalment, creieu que s'hauria d'intentar motivar la resta d'escoles que no fan aquest tipus d'activitats audiovisuals, periodístiques perquè ho portin a terme?

- Clarament, no, i m’explico. A cada escola sempre, hi ha algun grup de mestres que treballen “sobre mínims” amb algun projecte. Que sigui un projecte o un altre depèn de molts factors, de les sensibilitats d’aquests mestres, de la història de l’escola, de les possibilitats que ofereix l’entorn... i és indiferent quin projecte es tira endavant. L’important és que els nois i noies trobin possibilitats de treballar il·lusionats, desbancant la rutina, amb objectius...

Nosaltres no podem pretendre que un altre grup de mestres assumeixi aquesta feina perquè és molt gran i s’ha de voler fer. De la mateixa manera que ara no podria ser que a la nostra escola un inspector o una AMPA no tingués en compte el que estem fent i li fes il·lusió que assumíssim, per exemple, una dinamització de biblioteca que feien a la zona on estava abans. Segur que devia ser molt interessant, però no és el nostre projecte.


Més informació a:
E. Palau, R. Boixader, M. Plumé i J. Sala. "El Cargol Noticiari" a Educació i Televisió Local. Mitjans i Fundació Jaume Bofill. Barcelona, 2000.

Web del Cargol Noticiari: www.xtec.es/~epalau


Inici article